Notícies ← Altres notícies

La Directora de l’Aeroport del Prat es nega a utilitzar els topònims en català als panells de sortides i arribades de l’aeroport tal com estableix una resolució del Parlament de Catalunya

Segons ha comunicat per carta a la Plataforma per la Llengua, Sonia Corrochano Gómez, directora de l'Aeroport de Barcelona-El Prat (oficialment encara Aeropuerto de Barcelona-El Prat, arran d'una llei de l'època franquista modificada el 2011), rebutja la demanda de la Plataforma per la Llengua i del Parlament català per fer servir també les formes catalanes  dels topònims en els plafons de sortida i arribades d'aquest aeroport.

En aquests moments les destinacions s'anuncien únicament en castellà (amb l'excepció de La Corunya que s'anuncia en gallec i dels noms de les destinacions que no tenen traducció en castellà, on es manté el nom d'origen), i no es fa servir mai la forma en català. Així, Moscou apareix anunciat únicament amb el nom de "Moscú", Nàpols com a "Nápoles" i així totes les destinacions. Fins i tot, en les destinacions que es troben als territoris de parla catalana com és el cas d'Eivissa, apareix únicament anunciada com a "Ibiza", tot i que l'única forma oficial és Eivissa. En cap cas es fa servir ni un sol nom en català (llevat que sigui coincident amb la forma castellana).

Aquesta demanda ja la va fer la Plataforma per la Llengua el 2009, també amb la negativa de l'anterior director. Arran d'això, el Parlament de Catalunya es va fer ressò de la problemàtica ila Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va aprovar el 2010 la Resolució 737/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la toponímia de l'Aeroport de Barcelona en què s'insta al Govern de la Generalitat a reclamar al Govern de l'Estat que AENA faci un ús normalitzat de la llengua catalana en la toponímia emprada en els panells informatius de l'Aeroport del Prat.

La directora ha comunicat per carta a la Plataforma per la Llengua que rebutja tant les demandes de l'entitat com les del Parlament de Catalunya. Així mateix informa que per a les destinacions de l'àmbit lingüístic català no farà servir el català atès que "han de ser les denominacions oficial que designa el Ministeri de Foment, i en la llengua en el que s'hagin designat i que es publica al "Boletín Oficial del Estado" (BOE)." Tanmateix no especifica quin és el document publicat al BOE, atès que la forma Eivissa és per exemple reconeguda com a oficial.

Pel que fa a les destinacions internacionals aclareix que tradueixen els destins al castellà quan la traducció és possible. No mostra cap voluntat de fer el mateix per al català si hi ha una forma d'ús tradicional en aquesta llengua.

Ara, com ara, doncs, destins com Eivissa continuaran essent només Ibiza, Nova York no serà ni New York ni Nova York, sinó únicament Nueva York, o Milà, no serà Milano o Milà, sinó sempre Milan. Només en al cas de La Corunya es respectarà la forma en gallec.

La Plataforma per la Llengua considera que la resposta és purament política i no té un argumentari consistent per negar l'ús del català. Creu que la senyora Sonia Corrochanoha fet una interpretació política sense fonament que només es pot entendre des de criteris ideològics en contra dels ciutadans catalans. A més, aquesta decisió va en contra de la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 2010.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin