Notícies ← Altres notícies

Entra en vigor la nova llei que tracta com una colònia els ciutadans de parla catalana

Aquest dijous ha entrat en vigor la Llei 19/2015, de 13 de juliol, que exigeix el castellà com a única llengua indispensable per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola en un clar tracte despectiu vers les altres llengües pròpies d'Espanya. A la disposició final setena de procediment per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola estableix que per obtenir la nacionalitat cal fer dues proves. Una de coneixements de castellà i una de coneixements de la Constitució. la Plataforma per la Llengua considera un tracte discriminatori més per part de l'estat espanyol en vers el català. 

Aquest dijous ha entrat en vigor la Llei 19/2015, de 13 de juliol, que exigeix el castellà com a única llengua indispensable per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola en un clar tracte despectiu vers les altres llengües pròpies d'Espanya. A la disposició final setena de procediment per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola estableix que per obtenir la nacionalitat cal fer dues proves amb aquests condicionants:

«La primera prova acredita un coneixement bàsic de la llengua espanyola, nivell A2 o superior, del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües del Consell d'Europa, mitjançant la superació d'un examen per a l'obtenció d'un diploma espanyol com a llengua estrangera (DELE) de nivell A2 o superior. Els sol·licitants nacionals de països o territoris en què l'espanyol sigui l'idioma oficial estan exempts d'aquesta prova.

En la segona prova es valora el coneixement de la Constitució espanyola i de la realitat social i cultural espanyoles. Les proves esmentades les dissenya i administra l'Institut Cervantes en les condicions que s'estableixin reglamentàriament.»

No és, per exemple com a Gran Bretanya que, des del 1981 per la llei britànica de nacionalitat, s'hi pot accedir a partir dels coneixements d'una de les llengües pròpies del país com el gaèlic escocès o el gal·lès sense necessitat de saber anglès o en les polítiques equitatives de la resta de casos comparables a Espanya (Suïssa, Bèlgica, Finlàndia...) que cal saber la llengua pròpia de cada territori. Si un estranger sap català però no pas castellà no pot obtenir la nacionalitat espanyola. De fet el català no compta per res, ni tan sols es pot fer la prova en català. A més  l'Institut Cervantes és l'únic dissenyador i valedor d'aquestes  proves.

La Plataforma per la Llengua considera aquest tracte excepcional de l'Estat espanyol com una actitud colonial per la qual la cultura i llengua catalana no representen ni determinen res per a  ser espanyol, amb una ignorància completa com a fonament intrínsec de l'Estat en allò tan bàsic com l'obtenció de la nacionalitat. Simplement, per a l'Estat, el català forma part de la identitat o de l'opció de ser espanyol com ho poden constituir el swahili, l'inuit o el malai, en una descarada posició pròpia dels règims colonials.

Aquesta actitud discriminatòria vers el català s'afegeix als centenars de casos ja denunciats per l'ONG del català en el report sobre balances lingüístiques. És per això que la Plataforma per la Llengua, davant aquest tracte denigrant, ha manifestat la necessitat imperiosa d'aconseguir la independència.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin