Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua lamenta que l’Assemblea Nacional francesa no aprovi la Llei de llengües regionals

La votació contrària a la Llei de llengües regionals suposa un pas enrere per a la normalització del català a la Catalunya del Nord. L'ONG del català sol·licita una reunió amb el cònsol francès a Barcelona per denunciar la difícil situació lingüística dels catalanoparlants després del rebuig de la "Llei de llengües" i la no ratificació de l'Estat francès de la "Carta europea de llengües regionals o minoritàries"

El parlament francès va rebutjar la setmana passada l'aprovació de la Llei de llengües regionals, un text que reclamava fomentar l'ensenyament, l'ús públic i la presència a mitjans de comunicació de llengües no oficials a l'Estat francès, com el català, l'occità, el basc, el cors, el bretó, el flamenc i l'alsacià.

Aquesta Llei fou impulsada pel parlamentari bretó del grup ecologista Europe Écologie-Les Verts (EELV) Paul Molac,  davant la segona negativa de l'Assemblea Nacional francesa, el passat 27 d'octubre de 2015, a ratificar  la Carta europea de llengües regionals o minoritàries. En aquell moment, la Plataforma per la Llengua va mostrar el seu rebuig i preocupació.

Davant d'aquesta situació, Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua, lamenta que "l'Estat francès no hagi assolit un consens a favor de la pluralitat lingüística del país, amb una llei com la proposada -i no aprovada-, que milloraria la situació del català a la Catalunya del Nord".

La Plataforma per la Llengua sol·licitarà una reunió amb el cònsol francès a Barcelona per tal d'analitzar la situació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, intercanviar punts de vista i estudiar vies de col·laboració amb el govern francès per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants.

El procés de votació

Després d'un intens debat, els primers tres punts de la llei van ser aprovats per 13 vots a favor i 10 en contra. Va ser aleshores que els diputats republicans, socialistes i ciutadans van demanar que la votació fos pública i es permetés comptar els vots de quatre diputats absents físicament en el debat. Aquests diputats havien escrit cartes posicionant-se en contra de l'aprovació d'aquesta llei, fet que va decantar la votació final a 14 vots en contra i 13 a favor.

El català a la Catalunya del Nord (font: UOC)

Quant a la demografia lingüística, les dades d'una enquesta recent indiquen que el 40% de la població (aproximadament unes 140.000 persones) declara saber parlar català, tot i que un 16% reconeix tenir certs problemes d'expressió causats per un coneixement insuficient de la llengua. La competència lingüística augmenta amb l'edat: si només el 16% dels joves de 18 a 24 anys declaren parlar correctament català, el resultat és de 73% en les persones més grans de 65 anys. També el factor territorial és important: en els municipis de menys de 1.000 habitants, el 70% de la població sap parlar català, mentre que a la ciutat de Perpinyà la xifra baixa al 39%. El coneixement del català també és més elevat entre els agricultors (72%) i els jubilats (63%) que en els altres grups socials.

Pel que fa a l'ús social de la llengua, el 68% dels catalanoparlants declaren parlar sovint en català, el 22% de tant en tant, el 7% rarament i el 3% mai. L'ús del català és més estès al si de la família o amb els amics (66%) que no pas amb les persones grans  (37%) o en l'activitat diària (37%). D'altra banda, el 61% dels catalanoparlants afirmen que el seu ús de la llengua és estable, mentre que el  21% pensen que va disminuint i el 18% pensen que augmenta. Excepte en la franja d'edat compresa entre els 18 i els 24 anys, la percepció de l'increment de l'ús del català és inversament proporcional a l'edat. Aproximadament 55.000 persones declaren llegir correctament el català mentre que els agricultors i els estudiants són els que presenten percentatges més alts en la capacitat d'escriure'l (aproximadament el 25%).

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin