Notícies ← Altres notícies

Només PP i C’s rebutgen comprometre’s a avançar en la normalització lingüística a les Illes Balears

La majoria dels partits de les Illes s'han compromès a adoptar totalment o parcialment la bateria de propostes lingüístiques de la Plataforma per la Llengua

Més per Mallorca, el PSIB-PSOE de Menorca, Ara Eivissa i Gent per Formentera són les candidatures més compromeses amb el català a cada illa, pel que fa a les eleccions al Parlament de les Illes Balears

«Després d'una legislatura de restitució, ara toca avançar». Això ha afirmat Ivan Solivellas, representant de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, en referència a les eleccions del proper 26 de maig. Els darrers quatre anys del Parlament balear s'han particularitzat per la recuperació d'alguns drets lingüístics que el govern de José Ramón Bauzá havia retallat. Així, l'any 2015 es va derogar la Llei de símbols de Bauzá, el 2016 es varen recuperar la majoria dels articles de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de la funció pública derogats pel PP, i el 2017 es varen desplegar decrets que regulaven la capacitació lingüística en català a l'Administració autonòmica i local. Ara, amb el compromís públic, total o parcial, de la majoria de partits polítics illencs amb les propostes per a la defensa dels drets lingüístics plantejades per la Plataforma per la Llengua amb motiu d'aquestes eleccions, s'obr l'oportunitat perquè s'enceti una legislatura que faci un pas més i avanci clarament cap a la recuperació total dels drets i la construcció d'un ordenament lingüístic plenament respectuós amb els catalanoparlants.

La Plataforma per la Llengua ha presentat propostes electorals diferenciades per a cada institució: govern i parlament autonòmics, consells insulars i municipis. Han estat 7 els partits que s'hi han compromès públicament en major o menor mesura: Ara Eivissa, Gent per Formentera, Més per Mallorca, PSIB-PSOE, Més per Menorca, El Pi i Unides Podem. Per contra, el PP i C's no s'han compromès a respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants enlloc. En l'àmbit autonòmic, que és el que pot tenir un impacte més decisiu, ha destacat l'elevat grau de compromís lingüístic d'Ara Eivissa, Gent per Formentera i Més per Mallorca, que tenen puntuacions ponderades (cada compromís té un pes diferent) del 100 %, 93,5 % i 87,3 %, respectivament. Un poc per darrere d'aquestes formacions es troba el PSIB-PSOE, amb un grau de compromís considerable (amb una puntuació ponderada del 80 %), i després hi trobam Més per Menorca (amb un 74,2 %), el Pi (72,7 %) i Unides Podem (68,1 %).

És d'esperar que els partits que han assumit els compromisos de la Plataforma per la Llengua, en cas de tenir majoria al Parlament balear, pactaran per prendre mesures tan destacades com:

  • La modificació de la Llei de normalització lingüística per sancionar la discriminació lingüística, compromís acceptat per tots aquests partits (excepte PP i C's)
  • La modificació de la legislació de consum per equiparar els drets lingüístics dels parlants de català i castellà, compromís també acceptat, tot i que amb matisos, per totes les formacions esmentades (PSIB-PSOE, Ara Eivissa, Més per Mallorca, Més per Menorca i el compromís parcial d'El Pi, Gent per Formentera i Unides Podem)
  • El requisit d'un nivell B2 de català al funcionariat de l'àmbit sanitari (PSIB-PSOE, Ara Eivissa, Gent per Formentera, Més per Mallorca, Més per Menorca)
  • La creació d'una plataforma informàtica per a l'Administració autonòmica i local que funcioni en català i que permeti la redacció automàtica de plecs de clàusules en català, ara disponible només en espanyol, compromís acceptat novament per tots els partits mencionats (menys PP i C's)
  • La previsió que els ajuts públics a la programació cultural incloguin el requisit mínim d'un 50 % de la proposta en català per accedir a les subvencions (PSIB-PSOE, Ara Eivissa, Més per Menorca, Gent per Formentera i el compromís parcial d'El Pi)

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram