Notícies ← Altres notícies

Incrementen un 49 % les normatives discriminatòries amb el català

L'any 2018, les normatives discriminatòries amb els catalanoparlants que viuen a l'Estat espanyol es van enfilar fins a 139, una xifra que representa un increment del 49 % respecte a les 93 normes impositives que la Plataforma per la Llengua havia detectat l'any 2017

La Plataforma per la Llengua publica l'informe de novetats legislatives anuals on es posa en evidència que l'Estat continua mantenint la voluntat d'imposició de la llengua espanyola a tota la població i que menysté la resta de llengües.

L'informe recull les novetats legislatives aprovades el 2018 aparegudes al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que contenen previsions lingüístiques que afavoreixen una llengua o una altra. Aquest estudi també presenta algunes sentències, així com normes autonòmiques addicionals que el BOE no recull. Cal remarcar que més de la meitat de les normes en matèria de llengua són d'origen europeu i que la pràctica totalitat afavoreixen el castellà, perquè és l'única llengua parlada a Espanya que és oficial de l'Estat i de la mateixa Unió Europea.

Les normes lingüístiques més habituals i que conformen el gruix de la normativa discriminatòria les trobem enguany en matèria de documentació i relació amb les administracions: 19 de les 57 normes discriminatòries estatals del 2018 contenen imposicions del castellà en la documentació. Pel seu caràcter, són molt variades i afecten tota mena d'àmbits, tant en l'esfera pública com en la privada.

D'entre les normes impositives aprovades per les institucions generals de l'Estat és destacable el decret de creació de l'Alt Comissionat per la Marca Espanyña, que té com a funcions «la promoción del valor de la lengua española en los ámbitos económico, político, social, cultural, digital o cualquier otro». També es pot destacar la constant imposició del castellà com a única llengua oficial i vehicular en els estatuts de les federacions estatals d'esports, com és el cas, l'any 2018, de la Federació Espanyola de Ball Esportiu i la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, entre d'altres.

D'altra banda, de les 76 normes europees impositives del castellà, 35 regulen aspectes del mercat, les empreses i el sector privat, la qual cosa suposa un 46 % de les imposicions lingüístiques de la Unió Europea.

Des del 2014, la Plataforma per la Llengua elabora anualment un informe de novetats legislatives en matèria lingüística per informar i sensibilitzar la població catalanoparlant sobre el problema de la desigualtat legal entre comunitats lingüístiques a Espanya. Pots consultar els altres estudis en aquest enllaç.

Paral·lelament, aquest informe de legislació lingüística es complementa amb el de discriminacions lingüístiques -també anual- en mans de les Administracions públiques. Un i altre informe descriuen dues situacions de discriminació, la formalitzada a les lleis i la més espontània (i tolerada), que són fruit d'un mateix fenomen: el supremacisme lingüístic que és a la base del nacionalisme de l'Estat espanyol. Aquesta ideologia, que impregna tots els poders de l'Estat, exalça només la llengua d'un sol dels grups lingüístics de l'Estat i hi associa la identitat del mateix Estat. La resta de comunitats lingüístiques autòctones de l'Estat són tractades com a grups subalterns amb menys drets, i tot i ser grups lingüístics reconeguts (discriminació oficial i formalitzada) solen ser objecte d'actituds hostils i vexatòries per part de servidors públics que rarament són penalitzats (discriminació de facto i espontània).

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram