Notícies ← Altres notícies

“Som 10 milions, som una llengua”, la campanya que reclama als governs de treballar per la unitat de la llengua

Denunciem els costos que suposa per al ciutadà la manca de polítiques conjuntes dels territoris de parla catalana i els intents de secessionisme lingüístic. "Tenir consciència de compartir una llengua val la pena per a la ciutadania", assegura la Plataforma per la Llengua, que ho explica al web www.som10milions.org.

En els darrers temps la llengua catalana ha patit nombrosos intents de fragmentació. En alguns casos, aquests intents provenen d'associacions i fundacions que tenen com a únic propòsit d'empetitir la nostra llengua. En altres, fins i tot, aquest foment del secessionisme lingüístic el fan les mateixes institucions i administracions públiques, un fet que ho fa encara més greu perquè amb doblers dels ciutadans s'ataca directament el patrimoni lingüístic i es menysté el rigor científic i acadèmic dels experts en filologia. Tot això passa contra una llengua que comparteixen més de 10 milions de ciutadans europeus d'Andorra, Espanya, França i Itàlia.

La llengua d'aquests territoris és coneguda acadèmicament i internacional amb el nom de llengua catalana. Té un origen mil·lenari i això ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l'existència d'altres denominacions territorials, tradicionals o populars. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua. De fet, el català és, lingüísticament, una de les llengües més unitàries del seu entorn, especialment si es compara amb d'altres, com ara l'alemany, l'italià, el portuguès o el mateix castellà.
 
La unitat de la llengua catalana és, per tant, un fet empíric i administratiu, independentment del nom que rebi cada tipus de parlar. El Tribunal Constitucional espanyol, en la seva sentència 75/1997 de 21 d'abril sobre els Estatuts de la Universitat de València, valida l'equivalència entre valencià i català, com també ho fa el Tribunal Superior de Justícia valencià, que va anul·lar una ordre de la Generalitat Valenciana que no acceptava el títol de Filologia Catalana com a prova suficient del coneixement de la llengua valenciana.
 
Tot això sembla que no és suficient per a altres institucions, com el Govern d'Espanya o l'Advocacia de l'Estat, que fa unes setmanes considerava en un escrit que el valencià i el català no són la mateixa llengua, perquè no és reconeguda a nivell legislatiu i perquè "cap altre estatut d'autonomia preveu el valencià com a llengua cooficial", ja que a les normes de Catalunya i les Illes Balears hi figura la llengua catalana. 
 
Fragmentar la llengua surt car
"Les conseqüències d'aquests intents de trencament de la unitat de la llengua catalana són evidents i negatives per al mateix català, però, especialment, per a la ciutadania, a qui li surt car, li suposa més maldecaps i li lleva drets lingüístics", segons ha afirmat Ivan Solivellas, delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears.

Un exemple d'aquesta voluntat de trencar la llengua la trobem en portals webs o documents del govern espanyol i ens estatals en general, que ofereixen les opcions lingüístiques de català i valencià separades -com si fossin llengües diferents-. Aquest fenomen s'ha reproduït en els serveis d'atenció i difusió comercials d'algunes empreses -com ara supermercats, grans superfícies o entitats bancàries-, que diferencien entre català i valencià. "L'Administració General de l'Estat practica assíduament el secessionisme lingüístic i ens preocupa que aquesta actitud creixi", ha manifestat Solivellas. Segons ha constatat la Plataforma per la Llengua, durant el 2018 encara varen aparèixer més portals web que oferien aquesta distinció: el 38,71 % de pàgines amb algun contingut en català el tracten com si no fos una sola llengua, mentre que el 2017 ho feien el 30,10 %.
 
Una altra conseqüència és la incapacitat i la manca de voluntat política dels governs andorrà, català, valencià, balear, aragonès, nord-català i sard de treballar conjuntament pel català. La manca de reciprocitat dels mitjans audiovisuals de parla catalana n'és una mostra, com també que tots aquests executius no tenguin una participació a l'Institut Ramon Llull, cosa que avui no és possible per temor d'alguns d'ells que això pugui generar falses polèmiques. En el camp dels continguts audiovisuals, es dona la circumstància que hi ha sèries o pel·lícules que s'han doblat en tres varietats diferents de llengua catalana, atès que tant IB3, com Canal 9/A Punt, com TV3 han fet les seves pròpies versions en lloc de compartir-les i, per tant, poder tenir fins a dues sèries o pel·lícules més disponibles en la nostra llengua. És a dir, que tot això suposa uns doblers que es tuden i que generen uns costos d'oportunitats, atès que es podrien destinar a doblar altres continguts.
 
Una altra mostra és la manca d'equivalència entre vies per acreditar la capacitat en llengua catalana, que ha provocat un desgavell per als ciutadans que volen optar a accedir a una plaça a l'administració pública d'una altra comunitat autònoma de parla catalana.
  
'Som 10 milions, som una llengua'
A causa d'aquesta descoordinació política i cultural dels governs dels territoris de parla catalana, la ciutadania perd oportunitats i també consciència de la unitat de la llengua. Tal com constata l'ONG del català, només el 44,5 % de la ciutadania del Principat de Catalunya considera que "el valencià, mallorquí i català són la mateixa llengua", mentre que el 51 % pensa que no. A més, el més alarmant d'aquestes dades és la clara tendència regressiva que presenten les noves generacions: com més joves, menys conscients són de la unitat lingüística. Davant aquesta realitat i dels perills que això suposa per als mateixos parlants, la Plataforma per la Llengua engega la campanya 'Som 10 milions, som una llengua', presentada aquest dimecres a Palma.

L'objectiu de la campanya és sensibilitzar la població de les Illes Balears, el País Valencià, la Franja, el Principat de Catalunya, Andorra, la Catalunya del Nord i l'Alguer que, més enllà de les denominacions populars, tots compartim un mateix idioma, la llengua catalana, i que els intents secessionistes i la manca de coordinació política surten cars a la ciutadania.

A nivell polític, la campanya cerca l'adhesió de la ciutadania a una carta que s'enviarà als caps de govern dels territoris del domini lingüístic del català. El text demana el compromís dels dirigents d'impulsar i votar una iniciativa que reconegui que, sense menystenir la diversitat dialectal existent com en qualsevol altra llengua, la llengua catalana és la pròpia de tots aquests territoris. De fet, la campanya compta amb el suport del Govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Menorca i de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres.

La proposta també insta les institucions a cooperar per a afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors, a través d'eines com l'Institut Ramon Llull, i seguint les línies mestres expressades a la Declaració de Palma, signada el 20 de febrer del 2017. Aquesta declaració,  rubricada pels consellers de Cultura de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià d'aleshores, pretenia posar les bases d'una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d'aquests territoris que, finalment, no s'ha materialitzat en gairebé res de concret. Ara, la campanya demana que s'activi de manera efectiva i que s'estengui a la resta de territoris del domini lingüístic.

La carta també recorda que el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) ja va reclamar la coordinació entre els territoris de llengua catalana a la manera de la Unió de la Llengua Neerlandesa: una comissió intergovernamental per a la coordinació de les polítiques lingüístiques; una comissió interparlamentària, per vetllar per la coherència entre les legislacions lingüístiques, i un consell de la llengua i de les lletres que agrupi les institucions acadèmiques i culturals més rellevants. Aquesta proposta, tanmateix, no s'ha fet mai realitat, de manera que la nostra llengua continua coixa quant a la coordinació dels governs i institucions del territori.

Finalment, la carta també demana als governants que expressin el rebuig envers qualsevol mesura que posi o imposi impediments als ciutadans del conjunt del domini lingüístic català de poder viure amb normalitat aquesta unitat lingüística.

A través del web www.som10milions.org, els ciutadans enviaran aquesta  carta  al Cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot; als presidents dels governs català, valencià, aragonès i balear, Quim Torra, Ximo Puig, Javier Lambán i Francina Armengol; a la presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, i al Síndic de l'Alguer, Mario Conoci. 
 
La tomàtiga, un exemple de la diversitat, pròpia de qualsevol llengua
A banda de la carta als representants institucionals, que es podrà trobar al web www.som10milions.org, la imatge comunicativa de la primera fase de la campanya girarà al voltant d'una tomàtiga, que servirà de símbol per mostrar que aquesta rica i estimada diversitat dialectal existent en la llengua catalana és un valor que els catalanoparlants d'arreu del domini lingüístic volem preservar. Totes les variants de la paraula tomàtiga en els diferents parlars de la llengua catalana són legítimes. Igual que totes les classes de tomàtiga fan de bon menjar: tomaca de poma, tomàtiga de pera, tomata de ramellet, tomàquet de cor de bou o pomata cherry. El que demostra la unitat lingüística, fins i tot en un mot amb tantes variants com tomàtiga, és que el mateix fruit s'anomena de maneres molt diferents però alhora iguals en un extrem i altre del domini lingüístic: tomàtiga és la forma que empren una part dels mallorquins, però també els ciutadellencs de Menorca o al sud del Principat d'Andorra. El mateix passa amb la forma tomàtic, que es troba a la part oriental de Menorca però també al Berguedà, al Solsonès o al Lluçanès, etc. Per mostrar aquesta realitat, el web www.som10milions.org ofereix un mapa on s'exposa un exemple d'aquesta diversitat creuada de la llengua catalana arreu dels territoris del domini lingüístic.

Tanmateix, la Plataforma per la Llengua considera que hi ha organitzacions que, sota una aparent voluntat de preservar les varietats locals, l'objectiu real que persegueixen és el de dinamitar el desenvolupament de la varietat comuna, l'estàndard, en què es puguin reconèixer tots els parlants de qualsevol part de l'àmbit lingüístic. L'estàndard i els dialectes no són incompatibles; cada modalitat té la seva importància i la seva funció. Però qualsevol llengua que es vulgui completa, útil per a la comunicació, moderna i forta necessita d'una varietat estàndard compartida per tots els parlants. Així, la tomàtiga és l'exemple gràfic d'aquesta unitat de la llengua que demostra que la riquesa dialectal no ha de servir en cap cas de pretext per qüestionar la unitat de la llengua catalana. De fet, com dèiem, el català és, lingüísticament, una de les llengües més unitàries del seu entorn, especialment si es compara amb d'altres, com ara l'alemany, l'italià, el portuguès o el mateix castellà.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram