Notícies ← Altres notícies

Participem en el seminari internacional sobre les llengües en l’àmbit de la salut

L'estat de les llengües minoritàries en l'àmbit sanitari ha centrat el debat, en què han participat set ponents de diferents regions d'Europa i Amèrica

La manca de competències lingüístiques entre el personal sanitari pot ocasionar un nivell baix de l'ús del català

La Plataforma per la Llengua ha participat en el seminari internacional sobre llengües en l'àmbit de la salut, «Social and health care services for linguistic minorities in bilingual settings», organitzat per la Universitat Åbo Akademi. El seminari, que s'havia de realitzar el mes de març a Vasa, Finlàndia, i que es va posposar a causa de la Covid-19, s'ha dut a terme finalment de manera virtual.

El webinar ha reunit experts sobre les llengües minoritàries d'arreu d'Europa per tractar l'estat d'aquestes llengües pel que fa als usos lingüístics en el camp sanitari i sobre les discriminacions que se'n deriven a causa de la vulneració dels drets lingüístics. Òscar Adrià Ibáñez, cap de Drets Lingüístics de la Plataforma per la Llengua, hi ha participat per explicar la situació del català en l'àmbit sanitari arreu del territori. Al seminari també hi han participat especialistes sobre els drets de la minoria suecòfona a Finlàndia, els dels parlants de gaèlic irlandès a la República d'Irlanda, els dels parlants de gal·lès a Gal·les i els dels parlants d'anglès al Quebec.

Les diferències que presenten les administracions de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pel que fa al requeriment i l'ús de la llengua ha estat un dels temes exposats. També s'han exposat exemples de discriminacions lingüístiques recollides per l'entitat en aquest sector, així com dades que han mostrat quin és l'ús de la llengua per part del personal sanitari i dels pacients, tal com es va presentar en l'informe de l'entitat Reanimar el català del passat 2019.

L'informe de la Plataforma per la Llengua ja va assenyalar que la majoria d'usuaris de la salut pública parlen en la mateixa llengua en què el personal sanitari se'ls ha adreçat, tot i que hi ha un gruix més gran de castellanoparlants que es mantenen en la seva llengua independentment de la llengua en la qual el personal sanitari els parli. A més, com s'ha explicat en el seminari, les generacions futures, sigui quina sigui la seva llengua d'origen, seran encara més tendents a convergir amb la llengua del personal sanitari. L'estudi mostra com les generacions més joves tenen molta més tendència a parlar en la mateixa llengua en què el personal sanitari se'ls ha adreçat que no les generacions més grans. Aquest fet posa en valor la importància d'iniciar les converses en català.

A Catalunya, el coneixement del català és un requisit per a tots els treballadors públics de la salut, tot i que l'ús (sovint poc justificat) de procediments de contractació d'urgència ha fet que moltíssim personal sanitari a Catalunya no compti amb competència en català ni la necessiti per continuar treballant al sistema públic de salut. El mateix passa a les Illes Balears, tot i que el nivell que es demana és menor i no es fa de manera immediata. Al País Valencià el procés per demanar la capacitació lingüística està encara pendent, i, tot i que els partits que conformen l'actual govern progressista s'hi van comprometre amb la Plataforma per la Llengua, la concreció legal d'aquesta capacitació encara és a l'aire. De fet, després que dos col·legis de metges qüestionessin la idoneïtat de requerir capacitació lingüística en català (en castellà ja es requereix) als professionals de la medicina, l'ONG del català ha iniciat una recollida de signatures a favor de la capacitació lingüística i la igualtat de drets al web sanitatenvalencia.org, en què ja han signat més de 500 professionals valencians de la salut.  

L'exposició de la Plataforma per la Llengua al seminari també ha tractat reptes com, per exemple, la jubilació massiva de professionals de la salut en els anys vinents i el fet que actualment només 1 de cada 3 nous col·legiats al Col·legi de Metges de Barcelona són nascuts a Catalunya. L'entitat calcula que les facultats de medicina catalanes no produeixen el nombre necessari de professionals per substituir les jubilacions que es preveuen en pocs anys, i això afectaria l'ús del català, ja que, tot i que el talent estranger sempre és una font de creixement, la seva acollida i arrelament serà molt més complicada sense un grup important de parlants competents en català amb qui convisquin i treballin. 

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram