Notícies ← Altres notícies

La llengua és el quart motiu de discriminació a Barcelona, i les discriminacions per parlar en català s’enfilen un 17%

L'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021 apunta que el 30% dels casos en què es nega la prestació d'un servei a algú és per raó de llengua, i només queda per darrere dels motius racistes i xenòfobs 

Com a membre de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació, Plataforma per la Llengua ha aportat dades per a elaborar l'informe, però lamenta que en l'anàlisi s'oblidi que gairebé el 100% de les discriminacions lingüístiques són per parlar en català 

L'entitat fa una crida a l'Ajuntament de Barcelona per incloure clàusules lingüístiques en la contractació, tenint en compte el creixement de les discriminacions per part d'empreses i també a l'espai públic 

La llengua ha estat un any més, el passat 2021, el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021, que es va presentar aquest dimecres al Centre Cívic Convent de Sant Agustí i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, LGTBI-fòbiques i aporofòbiques (per motiu de pobresa).  

L'informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part Plataforma per la Llengua) i és fruit d'un treball conjunt amb l'Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona. En el cas de les discriminacions lingüístiques, les dades han estat aportades, bàsicament, per l'ONG del català. 

Durant el passat 2021, l'informe apunta que a la ciutat de Barcelona es van reportar fins a 59 discriminacions lingüístiques, 55 de les quals per parlar català (les altres quatre es van produir per parlar llengües diferents del català i del castellà). Aquesta xifra suposa un creixement del 17% respecte de les 47 discriminacions denunciades el 2020, que ja eren dues més que les 45 del 2019, i són un 10,9% dels 504 casos totals reportats per la Taula d'Entitats.  

La majoria d'aquestes discriminacions van ser perpetrades per empreses o entitats privades (39 casos, un 14,7% més que l'any anterior) i per administracions públiques (19, un 58,3% més). A més, dues de cada tres es van produir en l'àmbit privat (7 en comerços i 7 en bars i restaurants, per exemple), i l'altre terç, en espais públics com ara centres hospitalaris (6) o estacions de transport (5). Tot i que les discriminacions han crescut tant a l'espai públic com al privat, és sobretot a l'espai públic on més creixen: passen de 14 a 23, fet que suposa un creixement del 14,8%. L'informe també situa la llengua com el segon motiu pel qual es nega la prestació d'un servei a un ciutadà a Barcelona. Si en el 34% dels casos la negativa a oferir un servei és per motius racistes, en el 30% és per motius de llengua. 

Cal tenir present que aquestes són només les discriminacions que es denuncien a les entitats, però que és difícil quantificar de manera exacta les discriminacions reals, a causa d'un problema general d'infradenúncia. De fet, segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer a final del 2020 i que també s'aborda a l'informe, el 16% de la població barcelonina hauria estat subjecta a alguna discriminació durant el 2020. Això contrasta, en canvi, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només van ser 436 el 2020 i 504 el 2021. Segons aquesta enquesta, elaborada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), la llengua seria el tercer motiu de discriminació, després del gènere i de les idees polítiques. 

Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen la tendència a l'alça de les discriminacions que l'entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. Alhora, també denuncia que en l'apartat d'anàlisi de les dades de l'informe es vulgui camuflar que gairebé el 100% de les discriminacions lingüístiques siguin per parlar en català. En concret, l'entitat lamenta que les discriminacions lingüístiques s'expliquin com "un reflex de la importància que estarien tenint els processos de definició de la identitat i de la pertinença nacionals en la convivència als barris de Barcelona", com si es tractés d'una qüestió de pertinences nacionals i no de supremacisme lingüístic espanyolista contra els drets dels catalanoparlants.  

Pel que fa a la presentació pública de l'informe, l'ONG del català no entén que l'Ajuntament de Barcelona no permetés que hi intervinguessin les entitats que conformen la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació. Les entitats van participar en l'elaboració de l'estudi i, fins ara, en les presentacions dels informes dels altres anys, sempre havien pogut intervenir-hi per exposar les conclusions principals en relació amb les discriminacions.  

L'Ajuntament de Barcelona té molt marge de millora en la defensa del català 

Més enllà d'això, per a l'ONG del català, les dades de l'informe han de servir perquè l'Ajuntament de Barcelona s'impliqui de manera decidida en la defensa de la llengua catalana i perquè deixi de considerar les discriminacions lingüístiques com unes discriminacions de segona. L'entitat veu manca de voluntat política del govern municipal per fer-hi front i es posa a la seva disposició per tal de revertir-ho. 

Queden vuit mesos de mandat i el consistori encara té marge abans de les pròximes eleccions (previstes el maig del 2023) per incorporar mesures per defensar els drets dels catalanoparlants, per combatre les discriminacions i acompanyar les persones afectades. En aquest sentit, en el marc de la Llei 19/2020, d'igualtat de tracte i no discriminació, l'Oficina d'Atenció Ciutadana ha de difondre els drets lingüístics de la ciutadania i ajudar a resoldre els dubtes en relació amb la normativa i les possibles vies de denúncia.  

Per a l'entitat, l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions evidencia que cal augmentar el control sobre els serveis públics delegats a empreses privades. Per aquest motiu, el govern municipal ha d'incorporar clàusules lingüístiques en la contractació pública que garanteixin els drets dels catalanoparlants i no pot permetre que es repeteixin casos com el de la senyalització únicament en castellà dels angles morts dels vehicles municipals. 

Plataforma per la Llengua valora de manera molt positiva la publicació d'aquests informes anuals de discriminacions, que són imprescindibles per fer una diagnosi acurada de les discriminacions i les vulneracions dels drets de la ciutadania, però defensa que s'ha d'anar més enllà i que cal voluntat política per impulsar accions per fer-hi front.  

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin