Notícies ← Altres notícies

Les beques de formació en igualtat de gènere exigeixen el domini del castellà

El segon trimestre de 2022 s'han aprovat 63 noves normes que discriminen la llengua catalana i privilegien la castellana

L'Observatori Global de l'Espanyol, intervencionisme estatal a favor d'una sola llengua

El tractament antiigualitari de les llengües autòctones és tan estructural a l'Estat espanyol i està tan assumit com a normal que el reprodueix fins i tot una institució dedicada al principi de la igualtat. El Ministeri d'Igualtat, dirigit per la dirigent d'Unidas Podemos Irene Montero, va aprovar el 14 de juny una ordre (Ordre IGD/548/2022) que regulava la concessió de beques de formació en matèria d'igualtat de gènere de l'Institut de les Dones i que incloïa, a les bases, una previsió que els candidats havien d'acreditar "domini suficient de la llengua espanyola".

Per bé que l'ordre IGD/548/2022 exemptava d'acreditar aquest coneixement als hispanoamericans, els residents a l'Estat espanyol per més de dos anys i els ciutadans espanyols, l'exempció es devia al fet que la gran majoria d'aquestes persones són capaces d'expressar-se en castellà. Cal tenir en compte que la Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans de l'Estat el "deure" de "conèixer" la llengua castellana, única oficial del conjunt de l'Estat, i això crea una realitat sociolingüística que facilita que els immigrants castellanoparlants no adoptin les llengües tradicionals de les zones on es desplacen i que els residents estrangers aprenguin prioritàriament el castellà, en detriment dels altres idiomes estatals. A la pràctica, aquest deure de coneixement del castellà de tots els ciutadans es tracta d'una obligació específica dels de família catalanoparlant, gallegoparlant i bascoparlant, atès que els castellanoparlants, segons el Tribunal Constitucional espanyol, no poden tenir un deure equivalent de conèixer les altres llengües estatals.

63 noves normes discriminatòries entre abril i juny

L'ordre del ministeri d'Igualtat és una més de la multitud de normes que s'aproven regularment per privilegiar el castellà als territoris catalanoparlants. El segon trimestre del 2022, les institucions generals de l'Estat, les comunitàries europees i les organitzacions internacionals en què participa l'Estat espanyol van aprovar 63 disposicions que contenien clàusules que privilegiaven el castellà al conjunt d'aquest Estat i als seus territoris catalanoparlants. Cal fer notar que les institucions espanyoles solen privilegiar el castellà de manera directa i explícita, ja sigui referint-s'hi com a "castellà", com a "espanyol" o com "la llengua oficial de l'Estat", mentre que les institucions europees i internacionals solen fer-ho indirectament. De fet, les normes comunitàries i internacionals només beneficien el castellà en perjudici del català i els altres idiomes estatals per voluntat de les institucions espanyoles. Com a exemple de clàusula lingüística discriminatòria d'una norma estatal, es pot esmentar la compresa a la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que estableix que els recipients o envasos que continguin residus perillosos han d'estar etiquetats "almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat".

Les normes europees que fan previsions lingüístiques solen afavorir les llengües oficials dels estats i de la Unió Europea, estatus que no té el català perquè el govern i el parlament espanyol no ho volen. Per exemple, el Reglament intern del Comitè Econòmic i Social Europeu, aprovat en la seva versió actual el maig del 2022, garanteix el dret de tots els ciutadans de la Unió Europea a adreçar-se per escrit al Comitè Econòmic i Social Europeu en una llengua oficial de la Unió i a rebre'n una resposta en la mateixa llengua. El Reglament intern i Codi de conducta dels membres del Comitè Econòmic i Social Europeu, també aprovat en la seva versió actual el maig del 2022, reitera el mateix principi. Qui determina les llengües oficials de la Unió, és clar, són els estats membres que les han de proposar. Cal dir que l'any 2006, l'Estat espanyol va arribar a un acord amb el Comitè Econòmic i Social Europeu que creava un mecanisme perquè els ciutadans espanyols poguessin comunicar-se en català amb el Comitè. Aquest mecanisme, creat en un moment polític conjuntural en què el govern espanyol desitjava mostrar-se inclusiu, és de caràcter indirecte i molt lent, atès que requereix la intervenció de les autoritats espanyoles per traduir les comunicacions dels ciutadans i les respostes del Comitè. Aquesta circumstància el fa molt poc atractiu, encara més si el ciutadà és conscient que l'ús d'una llengua oficial, com el castellà, agilitzarà el tràmit en gran manera. Al mateix temps, les institucions europees no fan cap difusió de l'existència del mecanisme en els seus canals principals, i això en dificulta encara més la utilització.

Un altre exemple de norma comunitària discriminatòria el trimestre passat és el Reglament Delegat (UE) 2022/1012, que regula el nivell de servei i la seguretat de les zones d'estacionament segur per a transportistes. Aquesta disposició estableix que aquestes zones d'estacionament han de tenir punts de contacte i procediments d'emergència, i que els contactes d'emergència s'han de mostrar com a mínim en la llengua oficial "nacional" i en anglès. A l'Estat espanyol, l'ús del terme "nacional" serà entès per les autoritats administratives i judicials com una referència al castellà, l'únic idioma oficial del conjunt de l'Estat. Aquesta mateixa clàusula de "llengua nacional", menys habitual en les normes europees, és la que solen emprar les normes de les organitzacions internacionals que preveuen obligacions o drets lingüístics.


Cal fer notar que les clàusules lingüísticament discriminatòries de la normativa regulen tota mena d'àmbits de la vida pública i privada.

Àmbit principal d'afectació

Disposicions

Total

Estatals

Comunitàries

Internacionals

Certificacions, títols i carnets

2

0

0

2

Educació

4

1

0

5

Etiquetatge i instruccions

3

5

1

9

Funcionament de l'administració i relacions interadministratives

3

6

0

9

Obligacions empresarials

6

4

1

11

Promoció

4

0

0

4

Relacions dels ciutadans amb l'administració

0

2

0

2

Requisits de coneixement

2

0

0

2

Requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis

17

0

0

17

Simbologia i reconeixement

2

0

0

2

Total

43

18

2

63

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

L'Observatori de l'Espanyol i la identitat de l'Estat

Des de la creació de l'Estat espanyol a començament del segle XVIII, quan els estats de la Corona d'Aragó van ser annexats a Castella pels Decrets de Nova Planta, el castellà ha estat imposat als territoris catalanoparlants i ha disposat d'un estatus oficial superior en l'estat suposadament comú. Aquesta desigualtat en el reconeixement està lligada molt estretament amb la ideologia nacionalista espanyola que sosté aquest estat, una ideologia que en el vessant cultural i lingüístic és supremacista castellana. En aquest sentit, el nacionalisme espanyol entén que el castellà té una naturalesa "diferent" que la resta de llengües de l'Estat, que és una llengua "comuna" i que, en conseqüència, ha de tenir un reconeixement singular i més exaltat. Aquests principis són antiigualitaris per la seva mateixa naturalesa, però estan plenament normalitzats a l'Estat espanyol. Fins i tot en el règim actual, menys obertament persecutori que els que l'han precedit, reprodueix aquest esquema supremacista en la seva constitució i això facilita que les institucions emetin regularment normatives discriminatòries. Entre aquestes normes, també n'hi ha que, reproduint el patró de la Constitució espanyola, identifiquen les institucions suposadament comunes amb el castellà, de manera exclusiva o primordial,  i, en conseqüència, el promouen de manera singular.

Com a exemple del fenomen de la identificació excloent de l'Estat amb el castellà, cal esmentar la derivada lingüística del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica, el PERTE, que s'ha començat a desplegar en les darreres setmanes. Aquest pla estatal, finançat en bona part amb fons europeus, cerca de reviscolar l'economia després de la pandèmia de Coronavirus i dels confinaments i restriccions que la van acompanyar. En el marc d'aquest pla, l'Estat espanyol està fent un desplegament normatiu i regulador per canalitzar recursos cap a la tecnologia de la llengua i la llengua mateixa. Concretament, s'hi destinaran 1.100 milions d'euros. D'aquests recursos, el 97,3% s'invertiran en el castellà (1.070,3 milions d'euros) i la seva promoció i enfortiment, i només el 2,7% seran per la resta de llengües oficials (30 milions d'euros). Cal tenir present que els parlants habituals de les llengües autòctones de l'Estat espanyol diferents del castellà representen el 20% de la ciutadania.

En el marc del PERTE, es va aprovar el segon trimestre de 2022 el Reial Decret 431/2022, de 7 de juny, per a la creació de l'Observatori Global de l'Espanyol. Aquest decret crea una institució que té la funció de fer un seguiment de la implantació internacional del castellà i de potenciar-la, de "fomentar el coneixement o el prestigi de la llengua i les cultures hispàniques (noti's el singular de "llengua"). La norma posa un èmfasi especial en la necessitat que l'Observatori  faci recomanacions en l'àmbit de "la nova economia de la llengua" i pel que fa a la seva presència en les noves tecnologies i l'economia digital.

En la mateixa línia, l'Ordre del ministeri d'Afers Econòmics ETD/598/2922, de 28 de juny, crea un Consell Consultiu de l'Aliança per a la Nova Economia de la Llengua que ha d'aconsellar aquesta aliança i l'Observatori Global de l'Espanyol en l'execució i desenvolupament del PERTE. També ha de formular propostes que contribueixin al desenvolupament de la intel·ligència artificial "en espanyol" i a l'impuls del paper "de la llengua espanyola" en la ciència. També parla d'enfortir les indústries culturals "en espanyol i en les llengües cooficials", però en els punts anteriors queda clar que la seva missió principal és ajudar a enfortir i promoure el castellà al món.

Aquesta mena de normes, que preveuen la intervenció del sector públic en la promoció activa del castellà i la destinació de quantitats ingents de recursos públics a aquest efecte, desmenteixen els llocs comuns que els altaveus del nacionalisme espanyol reprodueixen per qüestionar els plans de normalització i recuperació de les llengües subordinades. Quan els recursos es destinen a aquestes llengües, se sol apel·lar a una suposada expansió "natural", "espontània" i "lliure" del castellà, i a la conveniència de deixar la sort dels idiomes en mans de la mà invisible del mercat i de la voluntat libèrrima dels individus. En canvi, quan els recursos es destinen al castellà, aquests arguments desapareixen i, si és que se'n fa servir algun, s'apel·la a la utilitat "per a tothom" que el castellà tingui projecció internacional. Es tracta, és clar, d'arguments especiosos, atès que històricament l'expansió del castellà ha estat lligada indestriablement a l'acció governamental i a un nacionalisme i una identitat concrets.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin