Notícies ← Altres notícies

Martí Gasull i Roig, deu anys en el record

Més d'un centenar d'amics i familiars omplen l'auditori dels Lluïsos de Gràcia per homenatjar Martí Gasull i Roig, un dels fundadors i el principal promotor de Plataforma per la Llengua, deu anys després del fatídic accident al Manaslu, al Nepal

Òscar Escuder, Roger Buch, Maria Teresa Casals, Jordi Manent i Bernat Gasull glossen la figura de Martí Gasull recordant-lo com a amic, germà, activista i muntanyenc

L'auditori dels Lluïsos de Gràcia de Barcelona es va omplir aquest divendres al vespre per homenatjar Martí Gasull i Roig, un dels fundadors de Plataforma per la Llengua, que va morir ara fa deu anys en una allau a l'Himàlaia. Més d'un centenar de familiars i amics es van aplegar a l'espai que va veure néixer l'ONG del català a principi dels anys noranta per recordar les diferents facetes de qui en va ser el principal promotor. Els encarregats de parlar-ne van ser el president de l'entitat, Òscar Escuder; l'expresident Roger Buch; la mestra i activista Maria Teresa Casals; el coordinador de la Fundació Vincle, Jordi Manent, i el germà de Martí Gasull, Bernat Gasull. Sota la batuta del secretari de l'entitat, Francesc Marco, que va conduir l'acte, entre tots van recordar-lo com a activista, germà, amic i muntanyenc.

Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, va considerar Gasull com l'artífex del que és avui l'ONG del català i el va fer corresponsable del creixement que ha tingut l'entitat després de la seva mort. "Quan ell va morir, érem 3.000 socis. Ara en som 26.000. Aquest creixement també és mèrit seu", va dir. "Durant molts anys hi he pensat cada dia i encara ara, a les reunions de Plataforma, sempre acabem pensant 'Què en diria, d'això, el Martí? Què faria ell?'", va explicar. "El Martí era molt treballador i fins i tot els dies de festa te'l podies trobar a l'oficina. Era extraordinari, com la seva família", va afegir.

La mestra i activista Maria Teresa Casals va coincidir amb Gasull quan ella treballava al Departament d'Universitats i Recerca coordinant la política lingüística universitària. La coneixença amb Gasull va fer que es proposés fer-se voluntària de l'entitat un cop es jubilés. "Vam travar una bona amistat, malgrat la diferència d'edat", va expressar. Conjuntament, van organitzar el projecte Català means feeling, un programa d'activitats culturals per tota la geografia catalana per acollir els estudiants d'Erasmus que arribaven al país.

Casals va recordar, en particular, l'estada que es va organitzar a Sant Joan de les Abadesses. "Els estudiants van acabar entusiasmats per les llegendes i per Catalunya. Ja us podeu imaginar com va anar tot plegat!", va deixar anar. L'activista també va voler mirar el futur: "Sempre que faig alguna cosa per la llengua, penso en el Martí, però la nostra tasca, com deia el mestre Fabra, no ha acabat. La lluita continua i hem de ser-hi més que mai, tenint sempre present el llegat del Martí", va sentenciar.

Jordi Manent, avui coordinador de la Fundació Vincle i antic treballador de Plataforma per la Llengua, va repassar alguns records compartits amb Gasull. "El vaig conèixer en una manifestació el febrer del 1994. Inicialment, teníem una amistat d'aquelles que en dic 'de país', però va desembocar en una amistat personal. Treballàvem junts i teníem molta química. Entre el 1996 i el 2006, vam voltar molt per Catalunya amb el seu cotxe per fer créixer Plataforma. Ell era filòsof de formació i, en una d'aquestes escapades, a Catalunya Nord, parlant sobre el concepte de llibertat, em va dir que ell pensava que sí que som lliures, però que tenim una llibertat limitada. També m'havia explicat que, quan feia de professor de llatí i filosofia, als seus alumnes els agradava molt veure'l en fotografies al diari encartellant", va recordar. Pel que fa a la seva faceta d'activista, "el Martí tenia una visió sòlida del país i volia que l'entitat cresqués i tingués molts socis, que no fos únicament una entitat de barri. El 90 % del seu temps el dedicava a Plataforma. Per a mi, va ser un gran patriota i un gran amic", va declarar Manent.

L'expresident de Plataforma per la Llengua Roger Buch va destacar tres qualitats de Gasull: la tenacitat, l'ambició i el compromís. "La tenacitat, perquè era incombustible. No n'hi deu haver gaires, de persones que hagin treballat tant, tan intensament i durant tant de temps: cada dia, cada setmana, cada mes, cada any i durant tants anys!", va exclamar. "L'ambició, perquè cada final de curs posava el llistó més alt per al següent. Una ambició estratègica (cap on podem anar i a qui podem sumar) i una ambició d'acció. Els primers anys havíem fet accions a supermercats, a Coca-Cola o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al TSJC, ell s'hi va colar per penjar una pancarta des d'una finestra, però quan en va sortir i va veure que era torta, tot i els nostres advertiments, va voler-hi tornar a entrar per posar-la recta. És una anècdota il·lustrativa de la seva ambició", va apuntar. Per últim, el compromís. "El Martí s'implicava en l'entitat també quan les accions no eren divertides. Per a ell, i a diferència de molts, tot això no era una qüestió d'adrenalina. Era un deure. Era un compromís real amb el país", va concloure. 

Bernat Gasull repassa els darrers dies del seu germà a l'Himàlaia i en publicarà un llibre

Bernat Gasull va tancar l'acte amb una intervenció en què va repassar els darrers dies del seu germà a l'Himàlaia a partir d'una tria de fotografies inèdites d'aquella fatídica expedició: imatges preses pel mateix Martí Gasull amb la seva càmera i imatges en què surt ell preses per altres alpinistes que també eren a la zona, i amb els quals Gasull ha contactat per redactar un llibre que publicarà aviat: El vuitè cel. Manaslu, tardor del 2012 (Tushita Edicions).

Les paraules de Gasull van servir per aproximar-se a la personalitat del promotor de Plataforma per la Llengua a través de la seva relació amb la muntanya: "Tots els alpinistes que volien fer el Manaslu i que van ser víctimes del fatídic accident, imprevisible, eren persones que tenien esperances. L'esperança comuna de fer el Manaslu i diferents esperances personals: fer el primer 8.000, ser el primer francès a fer els catorze 8.000 o culminar una recerca científica amb alpinistes. En el cas del Martí, sobretot, tornar i viure l'evolució del nostre país. Aquesta era la seva esperança", va expressar el germà. "Aquell 11 de setembre del 2012 es va fer a Barcelona la primera gran manifestació independentista i ell, tot i ser al Nepal, ja pensava que l'entitat s'havia d'anar preparant per a l'escenari d'un estat independent. S'havia endut l'ordinador per continuar treballant per Plataforma des dels camps base i l'endemà mateix es va posar a escriure un document que va titular Línies bàsiques d'un nou règim lingüístic per al nou estat català. Règim lingüístic a la Constitució Catalana. Ser a la muntanya el feia molt content i, a sobre, en aquells camps base hi havia una part important de l'elit de l'alpinisme, però, com explica la meva mare, el Martí deia que el primer era la família, després el país i, finalment, la muntanya", va manifestar.

La mort el va sorprendre el 23 de setembre d'ara fa deu anys, a conseqüència d'una allau que, arreu del món, ha merescut llibres, pel·lícules i un documentari. D'ençà que va morir, s'han instal·lat diverses plaques que l'homenatgen en alguns pics emblemàtics. L'última, aquesta setmana passada als peus del mateix Manaslu, on va perdre la vida. "Però més enllà de les plaques", va defensar Bernat Gasull, "el millor que podem fer avui és lluitar per les causes que ell defensava. La seva caparrudesa ens ha d'encomanar a no defallir i a continuar lluitant per un món millor". Perquè, fent nostra la frase dels Esquirols triada per a la placa, "malgrat que mil troncs van barrant el nostre pas, constants lluitarem per poder navegar amb llibertat". Si més no, amb la llibertat de què parlava Martí Gasull.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin