Notícies de Plataforma per la Llengua ← Altres notícies

La majoria d’illencs saben que parlen la mateixa llengua que els catalans i els valencians

El 73,5 % dels catalanoparlants inicials i el 61,7 % dels castellanoparlants són coneixedors que les variants lingüístiques autòctones i les de Catalunya són part d'una única llengua

Plataforma per la Llengua publica l'onzena edició de l'InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l'estat del català arreu del domini lingüístic 

La majoria d'illencs saben que la llengua que parlen és la mateixa que es parla al País Valencià i a Catalunya, contràriament al que pot semblar per la força dels partits que neguen la unitat de la llengua catalana. En concret, ho saben el 73,5 % dels catalanoparlants inicials i el 61,7 % dels castellanoparlants. És una de les dades inèdites que publica l'onzena edició de l'InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l'estat del català a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia.  

Aquesta dada és fruit d'una enquesta encarregada per l'entitat a final del 2021 i començament del 2022 i indica que els parlants familiars de català són més coneixedors de la unitat de la llengua que els parlants familiars de castellà, tot i que aquests darrers també en són majoritàriament coneixedors. Segons aquesta mateixa enquesta, els illencs són més coneixedors de la unitat de la llengua que els valencians, però menys que els catalans, tot i que en els tres territoris la majoria de ciutadans en són coneixedors: a Catalunya, el 82,3 % dels catalanoparlants i el 64,7 % dels castellanoparlants, i al País Valencià, el 70,8 % dels catalanoparlants i el 55,9 % dels castellanoparlants. Aquest decalatge es podria explicar per un tema ideològic però potser també pel menor coneixement de la llengua de qui no la parla habitualment.  

El que també mostra l'InformeCAT és que, segons la mateixa enquesta, malgrat que la majoria d'illencs són coneixedors de la unitat de la llengua, l'anomenen de moltes maneres diferents: català, mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer, pagès o valencià, entre d'altres. Si tenim en compte els grups de parlants que l'anomenen amb cadascun d'aquests noms, es pot veure que, malgrat dir-ne noms diferents, tots afirmen la unitat de la llengua.  

Malgrat que la unitat de la llengua és una realitat àmpliament coneguda, l'InformeCAT també recorda que encara hi ha un 42,4 % dels webs de l'administració de l'Estat que diferencien entre "català" i "valencià" com si fossin idiomes diferents.  

La transmissió intergeneracional de la llengua és del 80 % a les Illes Balears, tot i que només el 44,6 % dels nets amb la meitat dels avis no catalanoparlants parlen habitualment en català 

L'InformeCAT de 2022 també publica una dada inèdita: que a les Illes Balears i a Catalunya la transmissió intergeneracional de la llengua és del 80 % mentre que al País Valencià és del 60 %. Tot i que l'enquesta constata que una de les principals fortaleses de la llengua continua sent que, de manera general, els catalanoparlants transmeten la llengua als fills i que la llengua arriba als nets, cal diferenciar la situació de les Illes Balears i Catalunya de la situació del País Valencià, sobretot pel que fa als matrimonis mixtos. 

Si a Catalunya parlen habitualment en català el 81,9 % dels residents amb, com a mínim, un avi catalanoparlant i a les Illes Balears ho fan el 78,6 %, al País Valencià, el percentatge baixa fins al 62,2 %. En el cas de tenir tres o quatre avis catalanoparlants, el percentatge de nets que parlen habitualment en català és del 92 % a Catalunya, del 85,1 % a les Illes Balears i del 76,2 % al País Valencià. Tanmateix, si mirem els usos lingüístics dels nets que han tingut dos avis catalanoparlants i dos de no catalanoparlants, veim que mentre que a Catalunya el 68,9 % parlen habitualment en català; a les Illes Balears, només ho fan el 44,6 %; i al País Valencià, el 30,7 %.  

Altres dades de l'InformeCAT 2022 relacionades amb les Illes Balears 

  • L'edició d'enguany de l'InformeCAT també es fa ressò que, segons l'enquesta d'usos lingüístics de les Illes Balears del 2014, a les Illes Balears només 1 de cada 10 illencs manté el català quan qualcú li respon en castellà.  

  • En els últims cinc anys, el 89,0 % dels llibres adquirits pel Ministeri de Cultura han estat en castellà i només un 6,4 % en les altres llengües oficials. Dels llibres enviats pel Ministeri a les biblioteques de les Illes Balears, el 22,5 % han estat en català (i el 69,1 % en castellà), mentre que a Catalunya el percentatge de llibres enviats en català ha estat del 39,7 % i al País Valencià, de l'11,2 %. 

  • Més de 54.000 topònims illencs genuïns ja es poden consultar a través de la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB), una pàgina que recorda a Google Maps i que ofereix múltiples opcions per analitzar dades i veure com han canviat les Balears entre 1956 i 2018. El primer Nomenclàtor geogràfic de les Illes Balears elaborat pel Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) ha permès unificar les dades existents i corregir les incoherències toponímiques.  

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin