La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees ha aprovat aquest dissabte per unanimitat una resolució de Plataforma per la Llengua perquè l'Estat espanyol reconegui els catalanoparlants com una minoria lingüística i la inclogui com a beneficiària del Conveni-marc de protecció de les minories nacionals del Consell d'Europa. Ara, l'Estat només protegeix la població gitana, ja que és l'única que reconeix com a minoria. La resolució s'ha aprovat a Pécs en el marc del 67è Congrés d'aquesta organització internacional, un dels actors principals en la defensa de les minories nacionals i lingüístiques. Per part de Plataforma per la Llengua hi ha assistit el responsable d'Afers Internacionals, Òscar-Adrià Ibàñez.
La resolució, treballada entre l'entitat i la junta executiva de FUEN, denuncia que l'Estat espanyol nega l'existència de minories lingüístiques, i que a causa de la manca de reconeixement, aquestes minories perden parlants i els nous habitants dels territoris en què aquestes llengües es parlen ho tenen més fàcil per aprendre castellà, que es converteix en la llengua franca. Tot i que l'Estat considera que no té minories nacionals i només protegeix el poble gitano, el relator especial de les Nacions Unides per a les minories va concloure el 2020, després d'una visita in situ, que els catalanoparlants són, efectivament, una minoria a l'Estat espanyol, tal com l'entitat ja va explicar en un informe posterior a la seva visita. De moment, Itàlia és l'únic estat que reconeix els catalanoparlants del seu territori com una minoria lingüística.
Per capgirar la situació, la resolució fa quatre peticions a les autoritats espanyoles: que incloguin els catalanoparlants com a grup protegit al Conveni-marc de protecció de les minories nacionals del Consell d'Europa, que reconeguin les minories lingüístiques i nacionals de l'Estat com a minories, que elaborin una eina de seguiment estadístic de la vitalitat de les llengües i, a l'últim, que facin un cens exhaustiu de les minories a partir d'estadístiques que permetin esbrinar els usos i les preferències lingüístiques dels parlants, així com els sentiments de pertinença o d'autoidentificació.
Els avantatges que suposaria per als catalanoparlants ser reconeguts com a minoria lingüística a l'Estat espanyol
El reconeixement dels catalanoparlants com a minoria lingüística per part de l'Estat espanyol i la inclusió com a grup protegit al Conveni-marc del Consell d'Europa permetrien diferents avantatges per als parlants. D'entrada, aquesta inclusió faria que la protecció de la llengua se sotmetés a un mecanisme de control internacional més, semblant al del CELRoM, amb un comitè assessor independent que fa visites als estats, emet valoracions, recull els cometaris dels estats i adopta resolucions per orientar els estats, a més de fer recomanacions de com millorar-ne l'estatus.
La inclusió a l'esmentat conveni-marc també obligaria els estats a promoure les condicions per al manteniment de la llengua o a donar explicacions de per què no es fa. A més, també donaria als parlants el dret de ser informats a través dels mitjans de comunicació en català, incloent-hi, si s'escau, finançament per als mitjans de comunicació privats. La protecció empararia també el dret d'estudiar en aquesta llengua, fet que beneficiaria els catalanoparlants de la Franja de Ponent. L'esmentat tractat internacional és contrari a les normes que limiten l'ús de la llengua o imposen l'ús del castellà i estableix que les minories lingüístiques tenen el dret de relacionar-se amb totes les administracions en la seva llengua (en el cas dels catalanoparlants, encara no poden comunicar-s'hi amb les administracions amb seu a Madrid). En aquest sentit, seria una eina de control a l'Estat espanyol perquè pugui garantir que el personal mèdic, els jutges i la policia puguin atendre en català.
Resolucions aprovades en favor de les minories a Ucraïna, Àustria o Grècia
L'Assemblea de Delegats de FUEN també ha aprovat demanar que es reforcin els mecanismes de protecció de les minories a la Unió Europea, que el Consell d'Europa millori els mecanismes de control en cas d'incompliment de la CELRoM o el Conveni-marc de protecció de les minories nacionals, que la Unió Europea s'incorpori a la protecció del Tribunal d'Estrasburg per permetre als membres de minories nacionals una protecció davant d'incompliments europeus o que l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) cooperi més amb les associacions de minories.
A més, l'Assemblea de Delegats també ha aprovat instar les autoritats a millorar la protecció de les minories d'Ucraïna i la minoria eslovena d'Àustria, a reconèixer les minories turques tradicionals de Grècia o a afavorir el retorn dels turcs mesketis a Geòrgia.
Primera votació de Plataforma per la Llengua com a membre associat, en un congrés que ha permès conèixer la minoria gitana d'Hongria
L'Assemblea de Delegats del 67è Congrés de FUEN ha estat la primera en què Plataforma per la Llengua ha pogut votar com a membre associat, després que se n'aprovés la incorporació ara fa un any a Berlín. L'entitat ja en formava part en qualitat de membre de suport des del 2018, però això no li permetia votar a l'assemblea de delegats. Es tracta d'un pas previ per ser admès com a membre ordinari, una condició que haurà d'esperar, com a mínim, un any més, però que li permetria tenir fins a sis vots a l'assemblea anual de delegats.
A més de l'Assemblea de Delegats, en el marc del Congrés també s'hi han inclòs conferències i sortides que han permès conèixer la minoria croata, alemanya o gitana d'Hongria. Acompanyats de la resta de membres del grup de treball Non-Kin State s'ha visitat l'institut de secundària públic Ghandi Gimnázium, la primera institució per a la població gitana d'Europa, en la qual es fa un ensenyament secundari basat en el currículum comú hongarès, les arts clàssiques i la tradició oral gitana per donar unes millors oportunitats als joves de la minoria nacional gitana d'Hongria.
La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN) és el principal defensor de les minories nacionals i grups lingüístics autòctons d'Europa, i agrupa més de cent organitzacions de trenta-sis estats europeus. L'organització va néixer el 1949 a Versalles per donar un paper digne a les diferents nacions i minories després de la Segona Guerra Mundial, i darrerament ha coordinat iniciatives com el Minority Safepack, una iniciativa legislativa a escala europea per millorar la protecció de les minories. Actualment, FUEN és la veu de les minories nacionals, ètniques, lingüístiques i religioses a organitzacions internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) o l'Organització de les Nacions Unides, en la qual té un estatus consultiu. A més, l'entitat té un estatus participatiu a la Unió Europea i al Consell d'Europa.
- Si vols que continuem treballant per defensar el català a través de les organitzacions internacionals, fes pinya amb els més de 25.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
