Plataforma per la Llengua, juntament amb altres entitats, s'ha reunit aquest dimarts amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) durant el període 2017-2021 per parlar de la situació del català a les Illes Balears i traslladar-li que l'Estat espanyol incompleix els compromisos internacionals adquirits per protegir el català. La reunió s'ha celebrat després que ahir el Comitè d'Experts ja es reunís amb Plataforma per la Llengua i altres entitats per parlar de Catalunya, i durant aquest matí també s'ha fet una reunió per parlar del País Valencià. Aquest Comitè d'Experts es reuneix cada cinc anys amb les entitats per verificar que l'Estat espanyol complesqui els compromisos de la CELRoM que va ratificar el 2001.
Acompanyats per representants de Joves de Mallorca per la Llengua, l'Obra Cultural Balear i el Sindicat STEI, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, i el responsable d'Afers internacionals i Drets lingüístics, Òscar-Adrià Ibáñez, s'ha reunit a la Universitat de Barcelona amb el jurista René de Groot, de la Universitat de Maastricht; la lingüista Aline Kunz, de la Universitat de Berna; el lingüista Jarmo Lainio, de la Universitat d'Estocolm, i el filòleg Albert Branchadell, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la reunió, s'han compartit amb el Comitè d'Experts les principals conclusions de l'informe d'una cinquantena de pàgines amb tots els incompliments, que ha coordinat Plataforma per la Llengua i que es pot consultar al web.
A la reunió s'ha tractat la situació dels drets dels catalanoparlants en diferents àmbits de la societat illenca, especialment a la justícia, l'educació, l'administració pública i el sector sanitari. Pel que fa a l'educació, els representants de les entitats han traslladat al Comitè d'Experts la preocupació pels resultats desastrosos de l'alumnat a l'única prova d'avaluació de la competència oral i han suggerit que aquestes avaluacions es continuïn fent. A més, s'ha posat sobre la taula el nul control sobre el compliment del Decret de Mínims i la necessitat d'avaluar el nombre real d'assignatures i continguts impartits en català. Les entitats han coincidit en la necessitat de l'activació de la inspecció educativa per garantir el compliment del Decret. Per altra banda, l'informa lliurat als experts proposa que es recullin dades sobre la llengua en la formació professional, ja que ni l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) en mesura resultats ni els Plans Integrals d'FP anomenen la llengua en cap moment.
La necessitat d'implantar una eina que permeti triar la llengua dels procediments judicials
En l'àmbit de la justícia, les entitats han demanat als experts més suport per fer complir el dret de rebre les notificacions i els documents judicials en català que preveu la carta. En aquest sentit, han recordat que les Illes són l'única comunitat autònoma on el català és oficial però no hi ha competències en justícia, fet que implica menys recursos materials i menys preparació en català del personal judicial. Les entitats han proposat que l'Administració de justícia implanti una eina tecnològica que permeti triar la llengua en la qual es volen rebre aquests documents i reculli estadístiques de la llengua emprada en els escrits de les parts i en les sentències, interlocutòries i la resta de documentació judicial, tot seguint l'exemple de l'eina e-justícia implantada a Catalunya. A més, les entitats han explicat que la manca de traductors que denuncia la memòria publicada pel TSJIB pot ser també un fre a l'hora de rebre la documentació judicial en català.
A més, les entitats també han lamentat que el BOE, el butlletí oficial de l'Estat, continuï sense publicar-se en català, fet que afecta la capacitat dels lletrats de poder treballar en català.
Cap avenç en la situació del català a l'administració pública
La reunió ha abordat també la millora del català en l'administració pública de les Illes Balears, una recomanació d'aplicació immediata del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, que no s'ha arribat encara a dur a terme. La manca d'exigència de capacitació lingüística als treballadors no s'ha resolt ni tampoc la manca d'estabilitat de les plantilles, que fa que els cursos existents de català acabin sent insuficients per garantir el dret de ser atès en català. A més, tampoc ha millorat la presència del català als webs de l'administració de l'Estat, tal com mostra el darrer informe de Plataforma per la Llengua i es continua sense demanar a proveïdors i licitadors que siguin capaços d'actuar en català. A més, la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les administracions públiques encara indica que la llengua per defecte de cada procediment és el castellà. Els representants han demanat al Comitè d'Experts que sol·liciti un canvi al govern espanyol i al govern de les Illes Balears per incloure clàusules que facin respectar l'oficialitat quan un servei públic es licita a entitats privades.
La salut, un àmbit crític en discriminacions lingüístiques
Les entitats presents a la reunió han explicat que la majoria de queixes registrades per l'Oficina de Drets Lingüístics del govern de les Illes Balears eren per discriminacions lingüístiques a la salut autonòmica. Cal tenir en compte que els estudis de medicina de la Universitat de les Illes Balears estan molt castellanitzats, i que el 73,9% dels professors imparteixen les classes només en castellà i no n'hi ha cap que les faci només en català. Les actuacions del govern han agreujat la situació, amb el tancament de l'Oficina de Drets Lingüístics i l'eliminació de la normativa que requeria capacitació en català a la salut (encara que no s'hagués aplicat encara de manera generalitzada). Per aquests motius, els representants han sol·licitat al Comitè d'Experts que demani al govern de les Illes Balears que prengui mesures per assegurar l'atenció en català i que les discriminacions no es repeteixin, i per augmentar la docència en català a la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears.
Consumidors i teleespectadors, sense drets lingüístics garantits
Les entitats han denunciat la manca de programació adreçada a públic infantil i juvenil a les Illes Balears i, la manca d'oferta de televisió en català en general. Els experts han mostrat interès a saber si a les Illes Balears es poden rebre els mitjans en català d'altres territoris. Les entitats s'han queixat de no poder rebre À Punt o Ràdio Arrels a les Illes Balears. També han mostrat interès a conèixer si hi ha un canal de televisió privada en català i han estat informats de l'abast del Canal 4. Les entitats han denunciat la manca de premsa en paper, atès que actualment ha quedat reduïda a un setmanari generalista. Finalment, els experts han mostrat interès en l'oferta de pel·lícules doblades o subtitulades al català. En aquest sentit, les entitats han denunciat que la presència del català al cinema és mínima.
Pel que fa a l'àmbit empresarial, les entitats han denunciat la pèrdua de drets que han afrontat els consumidors i han recordat que, tot i que l'avantprojecte de llei de consum preveia estendre el dret de rebre l'etiquetatge en català, el govern encapçalat per Francina Armengol no el va arribar a dur mai al Parlament, i per això han demanat al Comitè d'Experts que insti l'executiu balear a modificar la llei. Mentrestant, l'actual llei autonòmica de protecció dels consumidors continua obligant només a etiquetar en castellà, fins i tot en els casos en els quals la normativa estatal no hi obliga. Aquest punt ha estat considerat molt interessant per part del Comitè d'Experts.
L'Estat espanyol: 23 anys incomplint la CELRoM, i una Constitució que imposa la supremacia de la llengua castellana
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d'Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries. L'Estat espanyol la va ratificar el 2001 (França i Itàlia no ho han fet mai), però des d'aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques o educació.
En el cas de l'Estat espanyol, tot i haver ratificat la CELRoM, la Constitució proclama que el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat i que els altres idiomes autòctons només poden ser oficials als seus territoris tradicionals. A més, la Constitució també estableix un dret general d'usar el castellà i un deure de tots els ciutadans de conèixer-lo: no n'hi ha prou a conèixer una altra de les llengües autòctones, per la qual cosa sobretot els nouvinguts poden percebre-les com a redundants. L'aprovació constant de normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment és fruit d'una visió supremacista dels grups lingüístics, atès que, al cap i a la fi, el castellà només és l'idioma tradicional i habitual d'una part del territori estatal i en cap cas una "llengua comuna", i empeny les altres llengües cap a la residualització. Aquest fet impedeix, per tant, que l'Estat compleixi la CELRoM que ha subscrit i, alhora, incompleix part del seu propi marc legal.
- Ajuda'ns a defensar el català a les Illes Balears: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
