Plataforma per la Llengua participarà aquest abril per segon any en el projecte Dret & Rol de la Universitat de Girona amb l'activitat Què en saps, dels drets lingüístics?. A través de tres sessions, l'activitat permetrà als estudiants de la Facultat de Dret aprofundir en els drets lingüístics de la ciutadania, especialment en l'àmbit de la justícia a partir, sobretot, de jocs de rol de situacions jurídiques. Les inscripcions al curs tanquen aquest dimecres, dia 20 de març, i els alumnes que hi participin seran reconeguts amb 1 crèdit acadèmic ECTS.

L'entitat felicita la Facultat de Dret de la Universitat de Girona per aquesta iniciativa, que va ser molt ben valorada l'any passat en la primera edició, i anima la resta de facultats de Dret dels territoris de parla catalana a imitar la proposta. En aquesta línia, la Universitat Autònoma de Barcelona, a instàncies de Plataforma per la Llengua, ja ha impulsat també un curs sobre drets lingüístics dirigit a tots els estudiants de grau. La particularitat de la formació de la Universitat de Girona és que s'adreça als futurs juristes, professionals d'un àmbit molt castellanitzat que, alhora, són qui ha de garantir els drets de la ciutadania. El curs s'ofereix tant als estudiants del grau de Dret com als del màster de l'Advocacia.

Una de les sessions de la formació en la primera edició, organitzada l'any passat

Què en saps, dels drets lingüístics? s'estructurarà en tres sessions, que s'impartiran els tres primers dijous d'abril de 15.30 h a 18.30 h. La formació anirà a càrrec de l'advocada Marina Pellín Aznar, tècnica de justícia de Plataforma per la Llengua, i de Jordi Colomer i Constanseu, advocat de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Girona, i comptarà amb el suport del professor de la Universitat de Girona Daniel Santiago. La primera sessió, el 4 d'abril, serà l'única que serà presencial i repassarà quin és el marc legal actual en drets lingüístics, des de la legislació catalana fins a la internacional. Amb la projecció d'uns vídeos de vulneracions de drets, els participants debatran sobre drets lingüístics abans de començar la part pràctica del curs.

La segona sessió, que s'oferirà l'11 d'abril en línia, demanarà als participants que expliquin com actuarien en unes situacions concretes davant d'instàncies judicials en què s'han compromès els drets lingüístics de lletrats, acusats o testimonis. A través d'un joc de rol, els participants hauran de posar-se a la pell d'un professional concret de l'àmbit jurídic, com ara un notari, davant d'un conflicte lingüístic en la redacció d'unes escriptures públiques de compravenda d'un immoble, o un advocat al qual se li han vist vulnerats els drets lingüístics.

Pel que fa a la tercera sessió, que es farà el 18 d'abril en línia, se centrarà en la resolució de casos pràctics, com ara la denegació de la catalanització dels noms al Registre Civil, la refutació d'unes escriptures en català o l'exigència de l'abonament d'una taxa per traduir-les, o bé la negativa d'un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona de parlar en català. Un cop exposats els casos, es distribuiran els participants en grups i a cadascú se li adjudicarà un rol.

Més formació en drets lingüístics a les facultats de Dret, clau per reduir les discriminacions

Per a Plataforma per la Llengua, és molt important sensibilitzar tota la població de l'existència de drets lingüístics que s'han de fer respectar, i, especialment, els futurs professionals de la justícia. Tot i que aquest és l'àmbit que en última instància ha de vetllar per fer respectar els drets de la ciutadania, és també un dels àmbits en què el català és menys present. Malgrat que els ciutadans tenen el dret de triar la llengua dels procediments judicials, quan demanen que sigui el català, la petició (amb dades del 2021) s'incomplia en el 81,3 % dels casos.

La mobilitat dels treballadors de la justícia, que és un escull important perquè coneguin el català, la manca de manuals i de textos legals en català, o la minorització de la llengua a la majoria de les facultats de Dret dels territoris de parla catalana contribueixen a explicar la situació. També l'entorn poc favorable que es respira a la justícia parlant en català o el marc legal, que privilegia l'ús del castellà.

Entre els advocats, tot i que el català és la llengua principal de relació en l'àmbit professional i la llengua majoritària en la seva vida personal, menys del 40 % la fa servir per treballar. Ho diu una enquesta de l'entitat publicada el juliol del 2022, que també revela que el 57,1 % dels advocats considera que caldria implantar mesures relacionades amb la capacitació lingüística de jutges, fiscals i altres funcionaris de l'administració de Justícia.

Totes aquestes dades evidencien que és necessari augmentar la formació en matèria de drets lingüístics dels futurs juristes, i Plataforma per la Llengua es posa a disposició de totes les universitats per ajudar-les a organitzar més cursos com aquest.