Les Corts Valencianes debaten hui la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) dita "sobre llibertat d'elecció de llengua", promoguda per "Hablamos Español". Plataforma per la Llengua denuncia que aquesta ILP suposa un trencament del consens del 1983 en matèria lingüística al País Valencià, que incompleix l'Estatut d'Autonomia i que incorre en vicis d'inconstitucionalitat. L'entitat assenyala que aquesta iniciativa:
1. En l'àmbit empresarial, posa el focus en el dret de les empreses a fer servir una llengua o una altra i prohibeix tota regulació del dret d'opció lingüística dels usuaris. Per tant, omet els drets dels consumidors de no ser discriminats per parlar en valencià. El món de l'empresa està fortament regulat en tota mena d'aspectes. No fer-ho en aquest és una decisió que no és neutral, sinó que afavoreix la llengua dominant.
2. Elimina el requisit general que els treballadors públics sàpiguen valencià, un greuge manifest per als valencianoparlants. En primer lloc, l'administració no pot funcionar en valencià si molts dels seus treballadors el desconeixen. En segon lloc, l'absència d'un requisit general fa que els valencianoparlants troben obstacles que els castellanoparlants no tenen. Les situacions en què els valencianoparlants siguen atesos per persones que no els comprenen es multiplicaran, amb els conseqüents conflictes i situacions desagradables que això implica. Aquesta situació constituirà un desincentiu d'usar la llengua pròpia.
3. Crea una exempció de cursar i d'avaluar-se de l'assignatura del valencià a les zones en què aquest ensenyament siga obligatori. Concretament, els alumnes procedents d'altres territoris de l'Estat espanyol o d'altres estats estaran exempts durant tres anys d'avaluar-se de valencià. Als municipis de predomini del castellà, la mateixa llei crea el dret d'exempció per a tothom. A més a més, en termes educatius, quan no hi haja prou alumnes que demanen la línia en valencià, els estudiants tindran dret a fer-lo servir a classe sempre que el professor els entenga. En absència d'un requisit de valencià, a la pràctica vol dir que els valencianoparlants no tindran aquest dret garantit.
4. Prohibeix les subvencions condicionades a l'ús del valencià, però les permet en activitats per a la promoció en els àmbits "cultural i artístic". En primer lloc, açò suposa que en altres àmbits, com ara la producció científica, la promoció del valencià quedarà prohibida. En segon lloc, en el cas de l'àmbit cultural i artístic la ILP obliga a destinar al castellà un terç de tota subvenció a activitats en valencià. En definitiva: si la Generalitat subvenciona el Festivern, haurà de reservar un 30% de la quantitat a la promoció d'un esdeveniment o projecte en castellà.
Així mateix, Plataforma per la Llengua adverteix les Corts Valencianes que aquesta ILP incorre en vicis d'inconstitucionalitat repetidament. La iniciativa tracta totes dues llengües oficials de manera clarament diferenciada i situa el valencià en una situació subsidiària, fins al punt que en desvirtua la mateixa oficialitat. Per exemple, la ILP permet que les administracions públiques imposen obligacions a determinades empreses d'oferir determinats documents en totes dues llengües oficials, però només a la zona de predomini del valencià. També estableix un dret generalitzat a l'exempció de cursar l'assignatura de valencià als municipis de predomini del castellà mentre que no reconeix a ningú el dret d'eximir-se de cursar el castellà, tampoc a la zona de predomini del valencià.
El Tribunal Constitucional va afirmar en la seua sentència 31/2010 que "tota llengua oficial és, per tant -també allí on comparteix aquesta qualitat amb una altra llengua espanyola-, llengua d'ús normal per i davant del poder públic" i que "només els particulars, en tant que titulars del dret d'opció lingüística [...], poden preferir una o altra de les dues llengües en les relacions amb el poder públic [...]. I fer-ho, a més, en perfecta igualtat de condicions pel que fa a les formalitats i requisits del seu exercici" (STC 31/2010, FJ 23). La mateixa sentència deia, de manera encara més inequívoca, que la cooficialitat comporta un "equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat" (STC 31/2010, FJ 14). En una sentència anterior, el mateix Tribunal havia dit que "l'Estat en el seu conjunt (incloses les Comunitats Autònomes) té el deure constitucional d'assegurar el coneixement tant del castellà com de les llengües pròpies d'aquelles Comunitats que tinguen una altra llengua com a oficial" (STC 87/1983, FJ 4). L'Estatut d'Autonomia valencià estableix el valencià com a llengua oficial de tot el país.
A més a més, amb aquesta norma no s'aporta cap mesura per l'especial protecció i respecte a la recuperació del valencià, tal com marca l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia. Cal assenyalar que la ILP incompleix l'Estatut d'Autonomia, tot ignorant l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)A més de les mesures legals, Plataforma per la Llengua està preparant una campanya i ens coordinarem amb altres entitats per donar una resposta conjunta.
