Plataforma per la Llengua arrenca avui, per tercer estiu consecutiu, una campanya per detectar la retolació pública que exclou la llengua catalana o la relega a una posició secundària. La campanya, batejada amb el nom de Radars lingüístics i vigent fins al primer de setembre, es proposa que la ciutadania comparteixi a les xarxes socials exemples concrets de rètols que no es trobin, si més no, en català, amb l'etiqueta #RadarsLingüístics. L'objectiu és denunciar-los a les autoritats competents, especialment al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, i frenar la descatalanització del paisatge lingüístic, cada vegada més castellanitzat.
En concret, l'entitat busca cartells de titularitat institucional que indiquin noms de lloc i que no ho facin en català (indicacions com ara "Perpignan" en una carretera) i, aprofitant que l'agost és un mes de grans desplaçaments, cartells que excloguin la llengua en aeroports, ports, carreteres o estacions de tren; això inclou, per exemple, senyals de trànsit, noms de carrers i rètols d'entrada i sortida de poblacions. A més, l'entitat també busca cartells en què la llengua catalana quedi relegada a una posició d'inferioritat per mida, per visibilitat o per ordre d'aparició.
Per participar-hi, l'entitat demana a la ciutadania que faci una fotografia dels cartells en qüestió i la publiqui a les xarxes socials amb l'etiqueta #RadarsLingüístics. És important indicar-ne la localització exacta i mencionar el compte de @PLlCatalunya. Si no es penja a les xarxes socials, la retolació també es pot denunciar al correu específic de la campanya: radars@plataforma-llengua.cat.
Una de les novetats d'enguany és que es vol detectar rètols públics en parcs naturals que no incloguin el català. A banda, també es busquen topònims mal escrits en entorns digitals de serveis públics, com ara webs oficials, aplicacions institucionals o de transports públics, en què apareguin formes com "Gerona" o "Lérida" . Aquestes vulneracions en l'àmbit digital s'hauran de denunciar mitjançant el formulari que és disponible a la pàgina web d'El català és negoci.
Un centenar de queixes l'estiu passat, i alguns èxits
La segona edició de la campanya Radars lingüístics l'estiu passat va rebre més d'un centenar de queixes, fetes des de catorze comarques diferents. La majoria corresponien a rètols de carreteres i autopistes que estaven senyalitzats en altres llengües; per exemple a l'encreuament de la N-340 amb la carretera TV2041, un rètol amb el nom del municipi Roda de Berà en castellà. Entre les queixes rebudes, també n'hi havia de referents a errors ortogràfics o reclamacions històriques de noms de municipis. A més, el 21 % de les denúncies feien referència a estacions de tren, aeroports i ports de Catalunya. Plataforma per la Llengua recorda que la retolació que exclou el català incompleix la Llei 1/1998 de política lingüística, que estableix que la retolació institucional ha de ser, com a mínim, en català.
La bona rebuda de la campanya iniciada fa tres anys va fer que l'entitat decidís replicar-la cada estiu i, a més, adaptar-la a d'altres moments de l'any per fer-la específica per trobar discriminacions en el paisatge lingüístic dels centres comercials del Barcelonès o a les botigues d'arreu del país.
A més, a l'illa de Mallorca i al País Valencià ja s'havien dut a terme les campanyes #NormalitzaMallorca i #NormalitzaLaPlatja per tal de detectar totes aquelles retolacions públiques que no estaven ben senyalitzades en català. L'èxit d'aquelles iniciatives va ser tal que, per exemple, el Consell de Mallorca va anunciar l'any 2022 un conjunt d'ajudes un conjunt d'ajuts per als ajuntaments mallorquins per tal que poguessin normalitzar aquells cartells que no estaven ben senyalitzats en català. Darrerament, l'entitat va aconseguir que el Consell de Mallorca, a través de la Direcció General de Trànsit (DGT), incorporés el català als panells lluminosos de diverses carreteres que l'excloïen.
