Plataforma per la Llengua ha participat aquest cap de setmana en l'Assemblea General de l'European Language Equality Network (ELEN), que s'ha celebrat a Barcelona i ha aconseguit que s'aprovin dues resolucions en defensa del català a la Catalunya Nord: la primera, a favor de l'oficialitat de la llengua en aquest territori, i la segona per garantir-ne l'aprenentatge a les escoles. L'entitat també ha participat en una taula rodona sobre la capacitat de les xarxes socials i les campanyes de promoció lingüística a Internet per augmentar la visibilitat i l'ús social de les llengües minoritzades.
Pel que fa a les resolucions aprovades a instàncies de l'organització, la primera denuncia la situació estructural de discriminació legal que pateix el català, derivada del marc jurídic francès, que proclama el francès com a única llengua de la República (art. 2), margina les llengües dites "regionals" i restringeix la seva presència en l'administració, l'educació i la vida pública. El text recorda que el 87 % dels habitants de la Catalunya del Nord i el 77 % de la població francesa donen suport al reconeixement oficial de les llengües territorials, inclòs el català, i lamenta que aquesta legitimitat social contrasti amb la manca de reconeixement jurídic i amb dècades de polítiques d'assimilació lingüística.
-
Ajuda'ns a defensar el català a tot el domini lingüístic: fes-te soci de Plataforma per la Llengua!
Per tot això, la resolució reclama que es modifiqui l'article 2 de la Constitució per atorgar l'oficialitat al català i a la resta de llengües pròpies de l'Estat francès; que es reformi la Llei Toubon (1994) i qualsevol normativa que n'impossibiliti la normalització, i que s'apliquin mesures contra la discriminació lingüística.
A més, una segona resolució aprovada també a instàncies de Plataforma per la Llengua, denuncia que l'oferta pública d'educació en català a la Catalunya Nord és insuficient i que la situació no ha millorat: el percentatge d'alumnes que tenen contacte amb el català només ha augmentat un punt percentual en 33 anys (del 30 % el 1992 al 31 % el 2025); el model bilingüe retrocedeix i se substitueix per iniciacions de 30-45 minuts setmanals; només un 6 % dels alumnes cursen ensenyament bilingüe i només un 2,5 % immersió, i els alumnes que trien el català a l'institut és un testimonial 2,7 %. El text recorda que la legislació francesa -especialment l'article 2 de la Constitució i la sentència del Consell Constitucional contra la Llei Molac- limita greument la capacitat del català per ser llengua d'ensenyament, i insta les autoritats franceses a comprometre's amb la llengua. Sense un gir polític profund, el català pot desaparèixer en una o dues generacions, tal com adverteix, fins i tot, el mateix Senat francès.
Per evitar-ho, la resolució fa una crida a les institucions franceses a garantir l'accés universal a l'educació pública bilingüe francès-català, de l'escola bressol al batxillerat; substituir les iniciacions curtes per hores lectives estructurades que permetin assolir competència real; reforçar la formació i contractació de docents de català; garantir finançament específic per a l'ensenyament de la llengua; reconèixer el català com a matèria examinable al batxillerat, i millorar la informació i la visibilitat del català al sistema educatiu.
Assemblea General de la Xarxa Europea ELEN
L'European Language Equality Network (ELEN) és una xarxa europea sense ànim de lucre que té com a objectiu la promoció, la protecció i el benestar de les llengües europees menys parlades, i que treballa per la igualtat lingüística d'aquestes llengües en el marc de la defensa dels drets humans. ELEN vol ser la veu dels parlants d'aquestes llengües i compta amb 174 organitzacions membres que representen 50 llengües de 25 estats europeus diferents.
En aquesta Assemblea General, que va arrencar el divendres 14 de novembre i s'ha allargat fins al diumenge, el tema central ha estat la tecnologia digital, les xarxes socials i el futur de la protecció lingüística a Europa. Hi ha hagut sessions sobre activisme en línia, l'afectació de la situació de l'habitatge a les comunitats lingüístiques, el desenvolupament del moviment juvenil d'ELEN, l'actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i diversos tallers sobre tecnologia lingüística i xarxes socials, així com de sistemes educatius immersius.
Plataforma per la Llengua, de fet, ha intervingut en una taula rodona sobre la capacitat de les xarxes socials i les campanyes de promoció lingüística a Internet per augmentar la visibilitat i l'ús social de les llengües minoritzades. El cap de premsa de l'entitat, Jordi Alabern, ha estat l'encarregat d'exposar alguns dels projectes amb què treballa Plataforma per la Llengua, i hi ha intervingut al costat d'Ernest Montserrat d'Òmnium Cultural; Albert Badosa, de la trobada HIGA de joves parlants de llengües minoritzades; Louis Albert Becker, de Youth of European Nationalities; Jordi Garrell, del CIEMEN; i Kasia Wojtylak, de la Universitat de Varsòvia. També hi han participat tres creadors de contingut: Blanca Trull Armengol, Welmoed Sjoerdstra (de Frísia) i Dessie Donnelly (d'Irlanda).
View this post on Instagram
