Notícies ← Altres notícies

Reclamem que els jutjats reobrin deixant enrere els obstacles del català a la justícia

En un nou informe, l'ONG del català detalla clarament quins són els impediments i aporta solucions, la principal de les quals seria modificar la Llei orgànica del poder judicial, com també exigeix el Consell d'Europa.

Aquest dijous, coincidint amb la recuperació dels serveis habituals dels jutjats, la Plataforma per la Llengua  publica l'informe Quins obstacles impedeixen l'ús del català a la justícia?. El document explica clarament quins són aquests impediments i aporta més d'una dotzena d'idees per promoure i reforçar el català entre els professionals que treballen o es relacionen amb l'Administració de justícia. L'entitat reclama a les institucions judicials que destinin esforços per no discriminar els ciutadans per raó de llengua i que no s'escudin en l'emergència sanitària de la Covid-19 per vulnerar-ne els drets lingüístics.

Una de les demandes de l'ONG del català, que és constant i que se suma a les peticions que també fa el Consell d'Europa, és que les Corts espanyoles modifiquin l'article 231 de la Llei orgànica del poder judicial. El canvi hauria de permetre que la ciutadania tingui el dret de tramitar els procediments judicials en català. De fet, aquest és el gran obstacle per al català en el camp judicial, perquè fixa el castellà com a llengua per defecte. Això limita els drets dels parlants d'altres llengües i provoca que el català no sigui un requisit per als magistrats, jutges i fiscals que treballen en territoris on aquesta llengua és la pròpia. Per tant, la mateixa llei hauria d'establir que el coneixement del català (i de l'occità, en el cas de la Vall d'Aran) sigui un requisit per als jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal de l'Administració de justícia, si 'escau, amb un període d'adaptació no superior a sis mesos. Tot això, si més no, hauria de ser aplicable a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.

A més a més, la Plataforma per la Llengua proposa que les institucions judicials centrals i superiors, així com el Tribunal Constitucional, tinguin una seu o delegació a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. Aquesta aproximació hauria de servir per garantir els drets lingüístics dels administrats d'aquests territoris en el tràmit dels seus expedients i recursos d'empara constitucional.

D'altra banda, l'informe també inclou una anàlisi del dret comparat de l'Estat espanyol amb el de Bèlgica, Suïssa i el Canadà. Així, es pot veure com tracten la diversitat lingüística altres estats amb realitats plurilingües similars i evidencia l'anomalia espanyola pel que fa al tractament de les llengües pròpies dels diversos territoris.

Recuperar el Pla de foment de l'ús del català

Unes altres propostes reclamen la implicació directa del Departament de Justícia de la Generalitat. Així, la conselleria podria proposar un servei de traducció al CGPJ que permeti garantir en els documents i les actuacions dels usuaris la mateixa situació que tenen els expedients judicials tramitats en castellà. També es proposa recuperar el Pla de foment de l'ús del català en les actuacions lletrades que bonificava els advocats de torns d'ofici que fessin les actuacions en català, i que es va suspendre fa uns mesos malgrat que ajudava a reforçar la presència del català en les sentències, les interlocutòries i els documents de tramitació. Establir convenis amb els col·legis d'advocats pels quals es bonifiqui la quota dels professionals col·legiats que adquireixin el compromís de fer les actuacions en català és una altra de les solucions que es proposen en aquest estudi.

A banda de les gestions acadèmiques o d'aquelles en què hi pugui intervenir el Departament de Justícia dels governs catalanoparlants, malauradament, l'obstacle principal per garantir els drets del ciutadà davant de la justícia a l'Estat espanyol és normatiu. No es tracta tant de conscienciar els ciutadans catalanoparlants dels seus drets lingüístics com d'aconseguir que aquests rebin prou protecció per part dels poders públics.

Finalment, com a darrera proposta per millorar la presència del català en l'àmbit judicial, la Plataforma per la Llengua considera que cal assegurar l'ús del català durant l'etapa formativa dels futurs juristes. Per això, l'ONG del català proposa a les universitats catalanes, valencianes i balears que garanteixin que la majoria de les classes es facin en català i que cap assignatura no s'imparteixi sense oferir l'opció de fer-la en català. Si es fes això, els juristes que surtin d'universitats catalanes i vulguin exercir la seva professió en català tindran la possibilitat de fer-ho amb total garantia. A més, aquests grups han d'apostar per materials acadèmics i manuals en català, ja sigui amb la creació de serveis de traducció o usant materials fets directament en català, una oferta que a dia d'avui és molt baixa.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram