Si el Reial decret que reestructurava els departaments ministerials amb la formació del govern de coalició entre el PSOE i Podemos el passat gener establia com a objectiu del Ministeri de Cultura «la promoción y difusión de la cultura en español» (vegeu la notícia aquí), un altre Reial decret de juliol estableix que el Ministeri d'Afers Exteriors té per missió «la promoción y defensa de la lengua española en las instituciones de la Unión Europea». Es tracta del Reial decret 644/2020, de 7 de juliol, que regula l'estructura interna del ministeri d'Afers Exteriors i els seus òrgans. 

El Reial decret de juliol també estableix que l'Oficina d'Interpretació de Llengües de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Afers Exteriors té per missió traduir els tractats, els convenis internacionals i els altres documents diplomàtics «al castellano o a otras lenguas extranjeras». Aquesta decisió queda regulada més àmpliament en un altre Reial Decret, el 724/2020, de 4 d'agost, sobre el reglament de l'Oficina, que estableix, entre altres coses, que l'Oficina d'Interpretació atorgarà títols de traductor o d'intèrpret jurat mitjançant proves de traducció «entre el castellano y las lenguas extranjeras que en cada convocatoria se determinen».

Els redactats dels decrets sobre el Ministeri d'Exteriors i l'Oficina d'Interpretació de Llengües, com abans el de reestructuració ministerial, indiquen que el castellà és l'única llengua autòctona del territori de l'estat espanyol amb què s'identifiquen les institucions en qüestió. Les institucions centrals i l'administració general actuen com si Espanya fos un estat uniformement castellà. Aquesta actitud es deriva del supremacisme lingüístic castellà, que és inherent al nacionalisme espanyol, hegemònic entre les estructures de poder i té conseqüències serioses sobre el tracte que reben els membres de les minories nacionals i lingüístiques de l'estat. Per una banda, l'exclusivisme castellà menysté els parlants nadius de les altres llengües autòctones i els envia el senyal que no són dipositaris d'una igual dignitat; per una altra banda, aquest exclusivisme implica que els interessos dels parlants de castellà gaudeixin d'una protecció i una defensa estatals amb què no poden comptar els parlants dels altres idiomes autòctons, fet que es tradueix en el gaudi d'uns drets i prerrogatives superiors.

Durant el tercer trimestre de l'any, entre els mesos de juliol i setembre, les institucions han aprovat fins a 29 normes que imposen la desigualtat entre els parlants de castellà i els parlants dels altres idiomes nadius de l'estat espanyol. Es tracta d'un nombre de normes discriminatòries semblant al dels dos trimestres precedents, quan van ser 25 (entre gener i març) i 28 (entre abril i juny). En total, les 82 normes aprovades entre el gener i el setembre són una xifra inferior a la dels tres primers trimestres de 2019, quan van ser 106. Amb tot, continua tractant-se d'una xifra significativa, cosa que indica que, si bé el coronavirus pot haver alentit els ritmes legislatius, l'aprovació de normativa lingüísticament discriminatòria continua essent una característica del sistema.

De les 29 normes aprovades el tercer trimestre, 9 provenen directament de les institucions generals espanyoles, 19 de les institucions de la Unió Europea i una de les Nacions Unides. Amb tot, cal apuntar, d'una banda, que les normes europees només privilegien el castellà pel fet que és una llengua oficial de la Unió o d'un estat membre, estatus que depenen en tots dos casos d'una decisió de les institucions estatals espanyoles, i, de l'altra, que la norma de l'ONU privilegia «la llengua del país», expressió que en el cas espanyol s'iguala al castellà per decisió de les autoritats administratives i jurisdiccionals internes.

Les normes discriminatòries del darrer trimestre, com és habitual, estan distribuïdes entre àmbits molt diversos. Quinze feien referència a l'etiquetatge i les instruccions i regulaven productes tan diferents com les importacions de fusta de freixe dels Estats Units i el Canadà, determinats additius dels pinsos per a animals i les Herbes de Mallorca, que s'identifiquen amb un nom castellanitzat. Tres normes regulaven el funcionament de l'administració i les relacions entre administracions. Concretament, regulaven l'Oficina d'Interpretació del Ministeri d'Exteriors, com s'ha dit abans, les mesures de reactivació econòmica en els sectors del transport i de l'habitatge arran de la Covid-19 i el règim sancionador sobre els temps màxims de conducció dels professionals dels transports per carretera. Cinc normes més establien obligacions empresarials en la informació electrònica relativa al transport de mercaderies, les simulacions de vol dels operadors aeris, els certificats d'inutilització de les armes, la importació d'acer de la Xina i la importació d'elèctrodes de wolframi de la Xina, Laos i Tailàndia. Una altra norma establia una obligació estatal de promoció lingüística del castellà, el Reial decret 644/2020 esmentat abans. A més, tres normes regulaven les relacions entre la ciutadania i l'administració. En aquest camp destaca que la Comissió Europea s'haurà d'assegurar que l'eina comuna de recollida d'informació sobre la satisfacció dels usuaris dels serveis europeus haurà d'estar disponible en «todas las lenguas oficiales de la Unión». Finalment, dues normes imposen el castellà en la petició d'ajudes. En el primer cas, la documentació necessària per sol·licitar ajuts per a la innovació en el sector portuari caldrà que sigui presentada «tanto en lengua española como inglesa». En el segon cas, s'exigeix que els candidats a obtenir una beca de formació en seguretat nuclear i protecció radiològica tinguin «plena capacidad de obrar y con dominio hablado y escrito del idioma español» i se'ls valora «conocimientos de otros idiomas oficiales en la Unión Europea o en terceros países con relevancia en relación con la materia de la beca que se solicita».