Notícies ← Altres notícies

Una llei històrica donarà als nordcatalans el dret a la immersió lingüística

La Plataforma per la Llengua ha exercit pressió a diputats francesos per contribuir a l'aprovació d'una proposició de llei que marcarà un clar punt d'inflexió en la salut del català a la Catalunya del Nord

El canvi més important el trobem en l'àmbit de l'ensenyament, els nord-catalans podran optar a l'escolarització amb aprenentatge en català en horaris lectius

L'Assemblea Nacional Francesa acaba d'aprovar una proposició de llei que serà un pas endavant sense precedents pel reconeixement del català i de les altres llengües minoritàries del territori francès. Aquests darrers dies, la Plataforma per la Llengua ha estat comunicant-se amb les oficines de diversos diputats de l'Assemblea Nacional Francesa per explicar-los la importància d'aquesta votació per a la salut del català a banda i banda dels Pirineus. És la primera vegada que a la Cinquena República francesa és votada una proposició de llei (coneguda com a la proposició de llei Molac, pel nom del seu impulsor, el diputat de Bretanya Paul Molac) a favor de les llengües regionals.

La implicació més determinant de la proposició de llei aprovada, sens dubte, és en l'àmbit de l'ensenyament. En efecte, gràcies a aquesta llei, l'escola pública francesa podrà fer classes en llengües regionals de manera immersiva. Així doncs, a partir d'ara, tots els residents de la Catalunya del Nord podran optar per l'escolarització en català, ja sigui immersiva o bilingüe, o bé per rebre classes de català en horaris lectius, en comptes de després de classe. Aquests drets hauran de quedar garantits en una escola del seu municipi o d'un de proper.

En aquests moments, només una quarta part dels alumnes nord-catalans estudien català a l'escola (sigui com a assignatura o com a llengua vehicular de l'ensenyament), gràcies a la Bressola i l'escola Arrels, l'única del sistema públic francès que fa ensenyament en català. Els canvis legislatius haurien de permetre incrementar el nombre d'alumnes i el coneixement entre la població, fet indispensable perquè es recuperin alguns usos lingüístics a la Catalunya del Nord. En total, només hi ha 133 escoles immersives a França, principalment als territoris de la Catalunya del Nord, Bretanya, País Basc del Nord, Occitània, Còrsega, Alsàcia i Nova Caledònia.

Gràcies a la nova normativa, les administracions públiques nord-catalanes podran incloure el català en formats bilingües en la retolació i comunicació institucional. A més, hi haurà la possibilitat d'inscriure al registre civil noms de persones que continguin caràcters que no existeixen en francès, com el punt volat del català "·".

També hi haurà un canvi a la legislació francesa. S'inscriurà al Codi de patrimoni (el recull legal de normativa sobre patrimoni) el valor patrimonial i històric de les llengües pròpies del territori francès, tant de la França metropolitana com dels departaments i territoris ultramarins, així com el deure de l'Estat i de les administracions franceses vers l'ensenyament, la difusió i la promoció de les llengües regionals. És un gran avenç, tenint en compte que l'Estat francès no ha estat capaç de reconèixer la riquesa que representa el conjunt de les seves  llengües  regionals  ni  tampoc de dotar-les dels mitjans necessaris per assegurar-ne la transmissió i la vitalitat. De fet, fins ara no ha pogut ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per una suposada incompatibilitat amb la seva constitució, que diu que "la llengua de la República és el francès". A més, la UNESCO alerta regularment l'Estat francès sobre la pobra salut de les seves llengües regionals. 

La Plataforma per la Llengua celebra la decisió de la cambra francesa i es congratula per la feina feta aquestes darreres setmanes. L'entitat ha enviat més d'un centenar de cartes als diputats que eren clau per a la votació i ha fet contactes i reunions amb les oficines d'alguns d'aquests diputats, com també als presidents dels grups parlamentaris i als membres del grup d'estudi de llengües i cultures regionals. L'ONG del català considera que l'aprovació d'aquesta nova normativa pot servir per revertir la situació de pèrdua de parlants a la Catalunya del Nord, però també en altres territoris de l'Estat francès. Per a aconseguir aquest canvi de tendència, però, són encara necessaris diversos canvis legals i, sobretot, d'ideologies i actituds lingüístiques. 

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram