Notícies ← Altres notícies

Una revista canadenca publica un article de Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català a la sanitat

Dos experts de l'ONG del català signen un escrit en què exposen les conclusions del report "Reanimar el català. Dades i propostes per a millorar la situació de la llengua en l'àmbit sanitari a Catalunya"

La revista "Minorités linguistiques et société / Linguistic Minorities and Society", editada per l'Institut Canadenc de Recerca sobre les Minories Lingüístiques, ha publicat un article escrit per la directora de Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, i pel cap de l'Àrea de Drets Lingüístics de l'entitat, Òscar-Adrià Ibáñez. L'article, titulat "Bilingualism in the Health System: the Catalan Case", s'ha inclòs a l'últim número de la revista, que se centra en l'ús en l'àmbit de la salut de llengües minoritàries que són oficials o cooficials als seus respectius estats. A banda dels articles escrits per especialistes catalans i balears, en aquest número també hi escriuen experts de Finlàndia, el Canadà, Gal·les i el País Basc.

A l'article, els dos especialistes analitzen la situació sociolingüística i els usos lingüístics de la població de Catalunya i els comparen amb els usos lingüístics del personal sanitari. L'escrit exposa de manera extensa els resultats de la recerca que Plataforma per la Llengua va fer sobre el grau de satisfacció dels usuaris dels sistemes de salut públic i privat de Catalunya respecte dels serveis sanitaris prestats en la seva llengua. La recerca es va publicar, en format breu, al report "Reanimar el català. Dades i propostes per a millorar la situació de la llengua en l'àmbit sanitari a Catalunya".

Una de les conclusions de la recerca exposada a l'article és que la llengua que utilitza el personal sanitari determina fortament l'elecció lingüística del pacient. A més, es preveu que aquesta tendència vagi a l'alça, tenint en compte que és més accentuada entre els joves. Si bé la majoria de la població s'adapta a la llengua del personal sanitari, per cada usuari catalanoparlant que es manté en català, n'hi ha dos que es mantenen en castellà. Tanmateix, si el personal sanitari comencés les converses sempre en català, un 77% de les interaccions serien en la nostra llengua.

A l'article, Mestres i Ibáñez també alerten sobre l'alt nombre de metges nascuts fora de Catalunya, un fet que redueix la probabilitat que aquests professionals siguin competents en català.  Segons dades del 2018, només el 61% dels inscrits al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona eren nascuts a Catalunya i, aquell any, només el 33% dels nous col·legiats eren nascuts al territori. És imprescindible, per tant, pensar com es garantirà la capacitació lingüística en un futur.

El fet que els dos especialistes de Plataforma per la Llengua hagin escrit en aquesta revista va permetre a l'entitat de participar en un seminari internacional sobre les llengües en l'àmbit de la salut. El congrés, titulat Social and Health Care Services for Linguistic Minorities in Bilingual Settings, va ser organitzat el novembre passat per la universitat finesa Åbo Akademi, un centre de referència en l'estudi del drets lingüístics de la minoria de parla sueca de Finlàndia.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram