Els èxits de la Plataforma per la Llengua
Des de la Plataforma per la Llengua treballem cada dia per promoure l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants.
En tot aquest temps, la nostra feina ha tingut una repercussió ben notable en benefici de la llengua catalana i dels seus parlants. A partir d'aquest 2017, en aquest nou espai, recollim aquelles accions que han arribat a bon port, aquells èxits que hem assolit i que han permès millorar la situació del català gràcies a la nostra tasca i a la de molts socis, voluntaris i amics que ens ajudeu cada dia. Seguim treballant per sumar nous èxits i aconseguir grans canvis!
Mostrant de 28 a 36 de 36 entrades disponibles
-
Els dos candidats a dirigir la UPF es comprometen a potenciar el català a la universitat
Més informació
Josep-Eladi Baños i Jaume Casals han signat un document en què es comprometen a desenvolupar un Reglament d'Usos Lingüístics propi, a incloure clàusules en la contractació que incloguin les empreses que empren normalment el català en la retolació i l'etiquetatge de productes i serveis i a desenvolupar les actuacions judicials i administratives en la llengua pròpia, tal com reclamem des del web de la campanya "Tinc els meus drets".
-
La Plataforma per la Llengua, en la seva voluntat d'internacionalitzar la situació de la llengua catalana i aconseguir-ne el reconeixement internacional, s'ha adherit a aquesta plataforma per sumar esforços amb altres entitats catalanes de cara a impulsar la imatge del país i la seva llengua a l'exterior.
La FOCIR és una plataforma formada per actors de la societat civil catalana que participen en xarxes internacionals.
-
La Plataforma per la Llengua va detectar que la informació sobre el català a la web del Patronat només es trobava disponible en la versió catalana del portal. Juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística de Girona, vam demanar-los que es traduís aquell text a totes les llengües disponibles de la pàgina. Finalment el 31 de gener es van realitzar aquestes traduccions.
-
La Salle rectifica i assegura que mantindrà el català com a llengua vehicular a les seves aules
Més informació
El Centre Universitari d'Arquitectura de La Salle ha fet marxa enrere en la seva pretensió que les classes fossin només en castellà i en anglès, com va demanar fa uns dies als professors a través d'una nota per escrit. Després de la denúncia feta per la Plataforma per la Llengua i pels mitjans de comunicació, la Salle ha puntualitzat aquella comunicació.
-
La moció incloïa diverses esmenes de canvi en el redactat que l'ONG del català va proposar i van fer ampliar el nombre de suports a la proposta. La moció instava al Govern a fer les gestions necessàries per a la recepció de totes les emissions de ràdio i televisió en català a tot el domini lingüístic i posar fi a la vulneració dels drets de 10 milions de ciutadans europeus.
-
L'ONG del català es va sumar a la NPLD, una xarxa que té com a objectiu promoure i defensar les llengües regionals i minoritàries europees. Amb aquesta adhesió, la Plataforma per la Llengua va reforçar la seva projecció internacional i va donar visibilitat al català a l'àmbit europeu creant sinergies amb altres entitats civils i governs.
-
Al 2016 els espectadors van poder veure en català 106 de les 236 projeccions amb diàleg de les seccions oficials que s'hi feien, el 44,5% del total. Al 2015 només un 15,9% de les projeccions eren en català. Aquest fet va arribar després d'un any de converses fructíferes entre l'ONG del català, el Festival i el Departament de Cultura de la Generalitat.
-
Tot i les nombroses traves i l'oposició del govern aragonès, el projecte "Agendes de la terra" va aconseguir repartir 2.000 agendes de primària i 2.000 de secundària amb l'ajuda dels pares i mares dels alumnes de la Franja. Aquestes agendes tenien un contingut bàsic i educatiu en llengua catalana.
-
Aquest fet va garantir que es poguessin visualitzar tots els noms en llengua catalana, sempre que hi hagués una forma tradicional. Fins al moment la normalització només afectava els territoris on el català era reconegut com a oficial, i tot i així hi havia algunes mancances. A partir d'aquest canvi la normalització va passar a ser pràcticament total.
