Voldria fer unes reflexions sobre alguns dels termes emprats en les recents propostes per a una futura constitució catalana i particularment de l'article 4 d'unanovaconstitucio.cat presentada a final de gener a l'Ateneu Barcelonès.
El passat dia 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de la capital l'acte de lliurament de la segona edició dels premis Martí Gasull i Roig.
Darrerament estem comprovant com cada vegada és més necessari per a Catalunya ser presents a nivell internacional. Pel que fa al català, és clau poder promoure la nostra realitat de llengua mitjana europea, però també exposar les desigualtats, les mancances o injustícies a instàncies europees o globals, el que es coneix com a internacionalització.
Aquest és un país de persones extraordinàries. Així, en contextos no sempre senzills, i sovint ben complexos, la llengua i la cultura catalanes han anat fent passos endavant i disposen avui d'unes potencialitats envejables, fruit de la tenacitat, la imaginació i el compromís.
La situació actual, pel que fa a l'ensenyament a Catalunya, és insostenible. En un tema tan essencial i tan delicat com la formació dels infants i la joventut no podem anar a remolc de la Llei Wert que, implacable, pretén avançar en la seva aplicació.
LinkedIn és una xarxa social orientada als negocis que es presenta com la més gran del món en el seu àmbit. Al juny de 2013, comptava amb 300 milions d'usuaris en més de 200 països. A casa nostra, cada vegada té més seguidors que l'aprofiten per maximitzar els seus contactes professionals. Tot i així, a diferència de xarxes socials tan populars com Facebook, Twitter o Google+, LinkedIn encara no disposa d'una versió en llengua catalana.
Regularment, tenim la necessitat de fer balanç de la situació de la llengua catalana en els nostres territoris. L'exercici, que en alguns casos podria ser profitós i fins i tot higiènic, sovint se'ns transforma en una font d'insatisfacció evident. És a dir, per una banda, no podem obviar que mai tanta gent ens deia que sabia i podia parlar en català; però de l'altra, encara constatem que l'ús és restringit i que es cronifiquen algunes pautes d'abandonament davant dels interlocutors que encara l'usen, diguem-ne, espontàniament. Sigui com sigui, acabem anant a petar a un debat molt marcat per les emocions i per la trajectòria -i orígens lingüístics- de cadascú. Sempre hi ha qui té la sensació que el got és mig ple i d'altres que és mig buit.