El català, qüestió d'estat

El castellà no és una llengua espanyola; ni tan sols és la llengua de Castella

Aparentment algú pot veure's desconcertat amb aquesta sentència, però ara com ara és una certesa públicament i jurídica reconeguda.

Petites accions, grans projectes

S'apropen un cop més les festes de Nadal i, amb elles, la fi de l'any 2014, un any ple d'esdeveniments importants al món i, molt especialment, al nostre país. I si bé és cert que tots nosaltres, d'una manera o d'una altra, ens n'hem sentit plenament partícips, després hem retornat a casa nostra i hem continuat amb el que fem cada dia: treballant, estudiant, anant a comprar, sortint amb els amics, la família...

El català com a llengua de transmissió amb d’altres llengües

En Saiba Bayo, nascut al Senegal, parla cinc idiomes africans:  mandinka, wòlof, soninke, bam­bara i fula, i també domina el francès, l'anglès, el castellà i el català. És llicenciat en ciències polítiques  per  la Uni­ver­si­tat Autònoma de Barcelona i molt actiu en el col·lectiu d'immigrants d'origen africà a Catalunya, on col·labora amb diverses associacions. La set­mana pas­sada, a l'Espai Avinyó de Barcelona, es va pre­sen­tar el manual català-mandinka que ha publicat.

Un passeig per la festa

La llengua vol ser

Un cop passada la cita del 9 de novembre, a Catalunya, vivim una mena de ressaca on mica en mica anem digerint la magnitud del gest que es va produir diumenge. No només per l'espectacular nombre de ciutadans catalans que es van mobilitzar a Catalunya i arreu del món sinó per la transcendència del gest i de les implicacions que se'n derivaran.

Un futur d’esperança

El 9 de novembre no serà un dia que passarà desapercebut a la història d'aquest país. Com tampoc serà qüestió menor en el desenvolupament de la llengua catalana

La comunicació oral, un factor d’èxit

Entendre, parlar, llegir i escriure són les quatre habilitats que qualsevol parlant de qualsevol llengua hauria de dominar en acabar la seva escolaritat obligatòria. És ben cert que no fa pas tants anys persones que s'expressaven amb claredat i, fins i tot amb fluïdesa podien no saber llegir i, sobretot, escriure correctament la seva llengua materna o altres llengües amb les quals havien tingut contactes orals. Eren persones que no s'havien escolaritzat i que eren, senzillament parlants de la seva primera llengua i d'altres, que havien tingut ocasió de practicar.

La llarga ombra del secessionisme lingüístic: del LAPAO a l’iber passant per “lo nostro”

A principis d'aquest mes d'octubre van aterrar a Barcelona els membres del Comitè d'Experts del Consell d'Europa per avaluar el grau d'acompliment espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) durant el període 2010-2013. Des de l'arribada del PP al govern espanyol els incompliments han augmentat i ja afecten àmbits tan dispars com la justícia, l'ensenyament, les administracions públiques, els mitjans de comunicació o les activitats o equipaments culturals, per posar només alguns exemples. Podem afirmar, doncs, sense por a equivocar-nos, que estem vivint una autèntica regressió en la protecció i la normalització del català, la més agressiva des de la recuperació de la democràcia.

Lleis vs bona fe

Aquests darrers mesos s'estan concatenant un seguit de fets que posen de manifest la indefensió absoluta en què es troba qualsevol proposta democràtica que puguem impulsar, també lingüística. Tant és per on començar, la situació sempre és la mateixa: la connivència que mantenen els òrgans judicials i legislatius espanyols fa que ens trobem en carrerons sense sortida cada dos per tres.