Mireia Plana
S'apropen un cop més les festes de Nadal i, amb elles, la fi de l'any 2014, un any ple d'esdeveniments importants al món i, molt especialment, al nostre país. I si bé és cert que tots nosaltres, d'una manera o d'una altra, ens n'hem sentit plenament partícips, després hem retornat a casa nostra i hem continuat amb el que fem cada dia: treballant, estudiant, anant a comprar, sortint amb els amics, la família...
Eulàlia Buch
En Saiba Bayo, nascut al Senegal, parla cinc idiomes africans: mandinka, wòlof, soninke, bambara i fula, i també domina el francès, l'anglès, el castellà i el català. És llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i molt actiu en el col·lectiu d'immigrants d'origen africà a Catalunya, on col·labora amb diverses associacions. La setmana passada, a l'Espai Avinyó de Barcelona, es va presentar el manual català-mandinka que ha publicat.
Joan Mundó
Un cop passada la cita del 9 de novembre, a Catalunya, vivim una mena de ressaca on mica en mica anem digerint la magnitud del gest que es va produir diumenge. No només per l'espectacular nombre de ciutadans catalans que es van mobilitzar a Catalunya i arreu del món sinó per la transcendència del gest i de les implicacions que se'n derivaran.
Francesc Marco
El 9 de novembre no serà un dia que passarà desapercebut a la història d'aquest país. Com tampoc serà qüestió menor en el desenvolupament de la llengua catalana
Teresa Casals
Entendre, parlar, llegir i escriure són les quatre habilitats que qualsevol parlant de qualsevol llengua hauria de dominar en acabar la seva escolaritat obligatòria. És ben cert que no fa pas tants anys persones que s'expressaven amb claredat i, fins i tot amb fluïdesa podien no saber llegir i, sobretot, escriure correctament la seva llengua materna o altres llengües amb les quals havien tingut contactes orals. Eren persones que no s'havien escolaritzat i que eren, senzillament parlants de la seva primera llengua i d'altres, que havien tingut ocasió de practicar.
Eloi Torrents
A principis d'aquest mes d'octubre van aterrar a Barcelona els membres del Comitè d'Experts del Consell d'Europa per avaluar el grau d'acompliment espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) durant el període 2010-2013. Des de l'arribada del PP al govern espanyol els incompliments han augmentat i ja afecten àmbits tan dispars com la justícia, l'ensenyament, les administracions públiques, els mitjans de comunicació o les activitats o equipaments culturals, per posar només alguns exemples. Podem afirmar, doncs, sense por a equivocar-nos, que estem vivint una autèntica regressió en la protecció i la normalització del català, la més agressiva des de la recuperació de la democràcia.
Marc Biosca
Aquests darrers mesos s'estan concatenant un seguit de fets que posen de manifest la indefensió absoluta en què es troba qualsevol proposta democràtica que puguem impulsar, també lingüística. Tant és per on començar, la situació sempre és la mateixa: la connivència que mantenen els òrgans judicials i legislatius espanyols fa que ens trobem en carrerons sense sortida cada dos per tres.
Bernat Gasull
A Valònia, Bèlgica, la llengua vehicular bàsica a l'ensenyament és el francès. Tanmateix el neerlandès (també llengua de Bèlgica), l'alemany (també pròpia de Bèlgica però d'uns poquíssims parlants) o l'anglès, determinen el currículum escolar com a segona llengua, o bé el neerlandès, l'anglès o l'alemany són la tercera (segons quina hagi estat la llengua escollida com a segona). Espanya és diferent. El català no s'ofereix de manera normal fora del domini lingüístic, de fet ni hi ha garanties que s'ensenyi com a assignatura en part del propi domini lingüístic (com és el cas de l'Aragó).
Òscar Escuder
Martí,
Saps? Fa temps que tenia ganes d'explicar-te moltes coses, de comentar-les, com fèiem abans d'aquell allau al Manaslu fa ja 2 anys... maleït allau! Com va tot, per allà on siguis? Segur que ens veus i tens aquell somriure als llavis...
