Un passeig per la festa

La llengua vol ser

Un cop passada la cita del 9 de novembre, a Catalunya, vivim una mena de ressaca on mica en mica anem digerint la magnitud del gest que es va produir diumenge. No només per l'espectacular nombre de ciutadans catalans que es van mobilitzar a Catalunya i arreu del món sinó per la transcendència del gest i de les implicacions que se'n derivaran.

Un futur d’esperança

El 9 de novembre no serà un dia que passarà desapercebut a la història d'aquest país. Com tampoc serà qüestió menor en el desenvolupament de la llengua catalana

La comunicació oral, un factor d’èxit

Entendre, parlar, llegir i escriure són les quatre habilitats que qualsevol parlant de qualsevol llengua hauria de dominar en acabar la seva escolaritat obligatòria. És ben cert que no fa pas tants anys persones que s'expressaven amb claredat i, fins i tot amb fluïdesa podien no saber llegir i, sobretot, escriure correctament la seva llengua materna o altres llengües amb les quals havien tingut contactes orals. Eren persones que no s'havien escolaritzat i que eren, senzillament parlants de la seva primera llengua i d'altres, que havien tingut ocasió de practicar.

La llarga ombra del secessionisme lingüístic: del LAPAO a l’iber passant per “lo nostro”

A principis d'aquest mes d'octubre van aterrar a Barcelona els membres del Comitè d'Experts del Consell d'Europa per avaluar el grau d'acompliment espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) durant el període 2010-2013. Des de l'arribada del PP al govern espanyol els incompliments han augmentat i ja afecten àmbits tan dispars com la justícia, l'ensenyament, les administracions públiques, els mitjans de comunicació o les activitats o equipaments culturals, per posar només alguns exemples. Podem afirmar, doncs, sense por a equivocar-nos, que estem vivint una autèntica regressió en la protecció i la normalització del català, la més agressiva des de la recuperació de la democràcia.

Lleis vs bona fe

Aquests darrers mesos s'estan concatenant un seguit de fets que posen de manifest la indefensió absoluta en què es troba qualsevol proposta democràtica que puguem impulsar, també lingüística. Tant és per on començar, la situació sempre és la mateixa: la connivència que mantenen els òrgans judicials i legislatius espanyols fa que ens trobem en carrerons sense sortida cada dos per tres.

I mentre la societat catalana ha fet un canvi mental amb el procés, què passa amb la llengua?

A Valònia, Bèlgica, la llengua vehicular bàsica a l'ensenyament és el francès. Tanmateix el neerlandès (també llengua de Bèlgica), l'alemany (també pròpia de Bèlgica però d'uns poquíssims parlants) o l'anglès, determinen el currículum escolar com a segona llengua, o bé el neerlandès, l'anglès o l'alemany són la tercera (segons quina hagi estat la llengua escollida com a segona). Espanya és diferent. El català no s'ofereix de manera normal fora del domini lingüístic, de fet ni hi ha garanties que s'ensenyi com a assignatura en part del propi domini lingüístic (com és el cas de l'Aragó).

Carta oberta a Martí Gasull i Roig

Martí,

Saps? Fa temps que tenia ganes d'explicar-te moltes coses, de comentar-les, com fèiem abans d'aquell allau al Manaslu fa ja 2 anys... maleït allau! Com va tot, per allà on siguis? Segur que ens veus i tens aquell somriure als llavis...

Una flor no fa estiu

Recordo perfectament el dia que vaig rebre una trucada de la propietària d'una floristeria de Barcelona explicant-me que tenia un jove empleat d'origen marroquí que estava interessat a millorar el seu català. A partir d'aquí tot va ser molt ràpid...

The Economist i el nacionalisme lingüístic espanyol

Aquest estiu el setmanari The Economist ha dedicat un parell d'articles a parlar de Catalunya i de la llengua catalana. En la primera ocasió feia referència al fet que l'Estat espanyol no es veu com un estat multilingüe i, en el segon article, comentava el tracte de marginació que pateix la nostra llengua a l'Estat espanyol (per exemple no es pot utilitzar a les Corts espanyoles).